COA

X. Espot Miró: “No conec cap país que ofereixi tantes oportunitats per practicar esport”

El president del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats ha valorat a Andorra Esportiu TV com s’està preparant l’esdeveniment a menys de 365 dies per l’inici

Published

on

Pregunta: Jo li començo a preguntar, senyor Espot, com està això dels jocs dels petits estats, que ja queda cada cop menys, com pinta?

Xavier Espot Miró: Molt bé. Pinta bé. Els Jocs dels Petits Estats d’Europa d’Andorra 2025 són una ocasió única per promocionar el nostre país, en primer lloc, i a l’esport andorrà. Aquesta, jo crec que és una magnífica oportunitat de mostrar al món la nostra capacitat per organitzar els esdeveniments d’aquesta magnitud. No existeix millor vehicle per fomentar i ressaltar els nostres valors olímpics. I bé, viurem una setmana excepcional. Des del 26 de maig del 2025, que serà la data de la cerimònia d’obertura, fins al 31 de maig del 2025, dia de la cerimònia de clausura. Es competirà durant cinc dies en diferents modalitats i amb dotze esports. I les seus esportives com és obvi, seran les set parròquies. I us donarem detall els esports que se celebraran a cada parròquia. A Canillo, el tenis taula. En camp, al voleibol, a Ordino, la gimnàstica artística i al ciclisme, la modalitat de cronorruta. A la Massana, el ciclisme a BTT i el tir al plat. Andorra la Vella, l’atletisme, la natació i la natació artística, la gimnàstica rítmica, el tir de precisió, el rugbi a set, el bàsquet cinc per cinc, el vòlei-platja i una part del circuit del ciclisme de Ruta. A Sant Julià de Lòria tindrem el karate i Escaldes-Engordany, el judo, el básquet tres per tres i l’altra part del ciclisme de ruta.

P: Dona la sensació de que això és una cosa que és de país, també es demostra en el sentit de que estaran totes les parròquies. No sé si això també és voluntat del COA de que aquest esdeveniment sigui una cosa que mogui tot el país.

X.E.M.: El país hi participen, evidentment, les parròquies. Ja no solament, financerament, sinó també hi participen oferint les seves instal·lacions. Els jocs, de manera indefectible, són jocs del país, són jocs pels andorrans, són els nostres jocs. Jo crec que, evidentment, hi han de participar tots els comuns, el govern, com no podria ser d’una altra manera, i evidentment, la nostra població. Si comptem amb 500 voluntaris, serà la festa del nostre país.

P: Què ens falta per tenir tot això llest?

X.E.M.: Abans dels Jocs de Malta de l’any 23, ja teníem un guió molt precís de com volíem organitzar els nostres jocs. Llavors, uns quants membres del nostre comitè d’organització que ja havíem creat amb aquest efecte, vam viatjar a Malta per observar els detalls de la seva organització i treure el millor profit. Tornant de Malta, ja vam començar a treballar de valent i no ens falta res, però tenim tantes coses per tancar. Tancar. Moltes, les més importants, estan tancades, però tenim tantes coses, tantes coses encara per fer. Però tenim temps i anem treballant amb tranquil·litat.

P: Segurament les instal·lacions que més falten, no sé si hi ha el comunal, no sé si també el Nacional…

X.E.M.: Sí. Bueno, abans d’això voldria acabar dient que nosaltres comptem que el desembre tindrem tancat pràcticament tot. Faltaran uns mesos, però jo crec que també és bo per tindre temps per polir els detalls i algun detall que pot sorgir a l’última hora.

P: Quan diu que ho tindrem tot tancat, vol dir que també les instal·lacions les preveu també ja tenir les noves?

X.E.M.: Les instal·lacions s’aniran arreglant fins a la setmana abans dels jocs. És una feina que no s’acaba mai. O sigui, s’acaba en el moment de la inauguració, però nosaltres pensem i creiem i no hi ha cap motiu perquè sigui d’una altra manera. Tindrem les instal·lacions a punt i en bon estat.

P: Les dues que més falten o que més feina tindran seran la pista d’atletisme amb aquesta modificació i l’Estadi Nacional amb la gespa artificial?

X.E.M.: Sí, a l’Estadi Nacional tindrem una gespa, que no sabem quina serà. Qualsevol sigui la gespa, no tenim cap inconvenient. O sigui, evidentment, una gespa més soferta i més resistent de la que hi ha avui en dia, a nosaltres ens facilitaria molt la feina perquè dos dies després de la inauguració toca jugar els partits de Rugby a 7.

P: I amb l’Estadi Comunal tenen una previsió de quan més o menys?

X.E.M.: El Comú ja està treballant i nosaltres anem seguint el projecte, jo crec que ho tindrem en bones condicions.

P: Quants esportistes preveu el COA de cara a aquests jocs? Perquè em dona la sensació que als darrers va haver com un boom. Ja sé que a vegades és una mica injust mirar només el medaller, però que vam sortir molt contents, no?

X.E.M.: Jo crec que el nombre de participants sorgirà de les reunions que tenim pendents, pendents amb les federacions i amb la Secretaria d’Estat d’Esports. Jo espero que seran molts els participants, jo crec que aquests són els nostres jocs per excelència.

P: El fet de que els jocs dels petits estats han de ser els jocs de país, uns jocs de que hi participi tota la població, no sé si el fet de que l’esport andorrà últimament, que tens Joan Verdú, Nahuel, Mónica Doria, Gina del Rio, Cande Moreno i noms que, òbviament, em deixo… Però això pot ajudar també?

X.E.M.: Jo, personalment, estic molt content i orgullós del nivell dels nostres esportistes. Però si raonem amb sentit comú, que cal fer-ho, som un petit país en territori i població. Però jo crec que som molt grans. Som un país molt gran amb èxits esportius. Tenim grans esportistes, grans campions i molta joventut anhelant accedir a l’elit esportiva. Jo crec que sense cap mena de dubte som un país eminentment esportiu. Ja només cal enumerar el nombre d’instal·lacions que ens faciliten com uns governs, el sector privat inclòs. I la quantitat de diners que es dediquen a l’esport. I no conec cap país que proporcionalment ofereixi tantes oportunitats a la seva joventut per la pràctica de tants esports.

P: Aquesta inversió que s’ha fet fins ara, aquesta inversió pública, privada, en general, és també el que ens ha portat fins aquí?

X.E.M.: El món de l’esport és exigència, voluntat, abnegació, treball, feina. Això és el món de l’esport. Ha de ser més exigent. És que ja no és que nosaltres siguem més exigents. És que els mateixos esportistes, per la seva professionalitat, que cada dia són més professionals. I això és molt bo pel nostre país també, que sigui així.

P: Els reptes com a l’organització que s’han hagut d’afrontar, quins són i quins queden?

X.E.M.: Jo crec que la dificultat d’organitzar els nostres jocs, és que la quantitat de detalls necessaris per organitzar una competició de cinc dies, 12 esports i totes les seves modalitats, són molta feina, molta dedicació. Però som un país que, per sort, és un país amb un ADN molt particular. A casa i a l’estranger, tots som ambaixadors del nostre país. I volem que les nostres delegacions i les que ens visitin, que competeixin amb les millors condicions possibles. És molt important. I això és un repte que tenim, que quan tornin a casa, recordin Andorra com una terra d’acollida i hospitalària i oberta al món.

P: Suposo que també hi ha una part de deixar un llegat social, que pels jocs, millorar les instalacions deixa un llegat directe per la gent. No sé si això també és un objectiu que es marca des del COA?

X.E.M.: Nosaltres, des del bon principi, sempre hem pensat en els llegats d’uns jocs. I jo crec que el primer llegat per la nostra societat ja és l’orgull de poder organitzar una manifestació esportiva d’aquesta magnitud. No és tan evident aquesta organització. I després, l’orgull que tots els atletes puguin competir amb condicions d’igualtat i d’equitat. És molt important això. En un marc tan incomparable com és Andorra i les muntanyes que Andorra ens ofereix. La bellesa dels nostres paisatges i de les nostres muntanyes és incomparable. Després, si ens centrem en un aspecte una mica més material del llegat d’aquests jocs, jo crec que veurem una millora de les nostres instal·lacions, sense cap dubte. La construcció d’un camp de tir. I disposarem de material esportiu nou i renovat. I això serà per l’ús posterior dels nostres joves i dels esportistes no tan joves i tantes altres coses. Després, ja si ens centrem una mica més i posem el foc una mica més, precisament, amb el Comitè Olímpic Andorrà, per nosaltres organitzar aquests jocs és un prestigi. I millorarem els nostres locals, perquè hi tindrem manifestacions aquí en l’àmbit de l’organització, i evidentment també, la nostra administració millorarà, perquè quan tens tanta feina i tanta preocupació, estàs obligat també de millorar la teva administració.

P: En els darrers jocs: 21 medalles, 4 ors, 7 plates i 10 bronzes. És el mínim que es marca o és l’objectiu a superar?

X.E.M.: En el món de l’esport, l’objectiu és millorar sempre. I així pensem que serà. No es pot fer esport d’alt nivell sense tindre aquest pensament al cap. I avançar un pronòstic és molt poc Per tant, perquè la meva opinió no crec que sigui rellevant en aquest sentit. El que sí que us puc avançar, sense cap mena de dubte, és que els nostres atletes competiran amb l’orgull de representar el nostre país i que aquest ànim és la clau per aconseguir molts èxits. I després, com esportiu que soc, jo també em fixo sempre molt en els atletes que, malgrat que no han pujat al podi, han competit amb el coratge, donant tot el que tenien de força i voluntat.

P: Entenc que l’acte d’inauguració serà a l’Estadi Nacional?

X.E.M.: La nostra feina és adaptant-se. Jo tinc entès que canviaran la gespa. Ho tinc entès per què ho he sentit, com vostè. I sigui una gespa o l’altra, per nosaltres serà irrellevant, evidentment. Com ja t’he dit, una gespa menys delicada ens permetria poder fer la cerimònia d’inauguració amb menys atencions i sobretot que la gespa estarà en millors condicions per competir dos dies després amb rugbi a 7.

P: Tenen ja tancat com serà la inauguració?

X.E.M.: No ho tenim tancat, ho tenim visualitzat. Jo crec que la cerimònia d’organització veurà les seves variacions, sobretot en funció també del pressupost. Vostè sap que els espectacles poden ser molt diversos, amb qualitat, amb quantitat. Jo crec que hem de ser humils. Hem de destinar el pressupost convenient, però amb sentit comú també. És millor gastar diners pels esportistes que per una ceremonia d’inauguració.

P: Hi ha una qüestió també que se n’ha parlat molt amb la candidatura el 2029 d’esquí. Tot el tema d’accessibilitat, sostenibilitat, no sé si també hi ha un apartat dintre dels Jocs que s’ha treballat en aquest sentit i si hi ha alguna iniciativa?

X.E.M.: Nosaltres, a part de combregar amb els valors olímpics, el món de l’esport també coincideix amb molts altres valors, idees i sentiments. El concepte d’accessibilitat, de l’accessibilitat, d’alguna manera ja està establert a la nostra societat. Tothom ho té coll a dins i ho troba natural. Encara que això no vol dir que no hem de fer molts esforços per incidir en aquest tema i nosaltres hi pensem molt. Fa part dels nostres projectes. I concretament, la sostenibilitat és una preocupació capital per l’organització dels nostres jocs, entenc, en el dia d’avui. Estem treballant projectes amb FEDA. Vull dir que el consum d’energia elèctrica durant el joc sigui exclusivament d’origen verd, energia verda. Jo crec que això ho podrem aconseguir. I també estem estudiant la problemàtica de l’aigua. I l’aigua embotellada, no aigua embotellada. A priori, sembla fàcil parlar de l’aigua no embotellada, però la no embotellada també té les seves problemàtiques i substàncies.

Nosaltres farem els jocs més sostenibles que puguem fer. I com que hi pensem molt i hi treballem, jo crec que es faran uns jocs molt sostenibles i sobretot comparant amb els jocs que s’han fet anteriorment dintre els petits estats.

P: Ja sé que la gran feina que afrontan ara és els jocs dels petits estats, però també hi ha els Jjocs de l’Olimpics d’Estiu. En principi hi serà en el Carabanya i la Mònica Doria. Pot ser? L’any del diploma olímpic o medalla, pot ser?

X.E.M.: Aquesta és una altra pregunta complicada. El que sí que potser és que s’estan al nivell, amb un nivell molt elevat i I pot ser, tot pot ser. És obvi que per la gent del COA, per les nostres federacions i pels clubs, estem encantats i orgullosos de tenir esportistes d’aquest alt nivell. El nostre desig més fervent i entusiasta és de veure ben aviat alguns dels nostres atletes accedir amb un guardó d’aquesta magnitud. I tenim realment possibilitats. Home, sí, sí que les tenim. Sí que les tenim. I és el que esperem tots, no?

P: Quants esportistes, no d’Andorra sinó un global, es preveu que vindin durant els jocs dels Petits Estats?

X.E.M.: Sí, jo crec que entre 900, 1.000, 1.100, pot ser una xifra i el total de les delegacions, 1.300, 1.400, potser algun més. A veure, el que sí que et puc dir és que des de l’última Assemblada General que van fer, que van vindre els presidents i secretaris, més els membres de les Comissions Tècniques de cada país. Els hi va encantar, el país. Els hi van encantar les instal·lacions, els hi va encantar l’hostaleria. És veritat que les previsions que ells tenien amb un principi les han superat una mica. Això no vol dir que al moment d’organitzar les seves delegacions, per raons esportives i per raons econòmiques també, doncs decideixin de fer més curt. Nosaltres estem a punt per rebre molts. Hi ha molta il·lusió i ganes de reber-los ja.

P: L’impacte directe econòmic que poden tenir els jocs pel país?

X.E.M.: Això li faria una valoració que seria totalment inventada i errònia, segurament. Però d’impacte necessàriament en tindrà. Hi ha molta gent que vindrà aquí i li agradarà aquest país. Perquè la gent que ve aquí els hi encanta aquest país. Però jo estic segur que després d’aquests jocs, molta gent i familiars dels esportistes i de les delegacions vindran. De fet, arrel de l’Assemblea General, ja sabem que hi ha gent que vindran amb les famílies, però fora dels jocs. Perquè diuen: És un bon país aquest per fer unes vacances. És que tenim un país meravellós.

P: L’esport està sent una eina que cada cop és més important per a Andorra, per acabar de combinar aquest procés d’obertura que vol el país, de mostrar-se al món d’una manera diferent a partir de l’esport. Està convertint-se en una eina important des de fa uns anys i que en el futur pot ser encara més important?

X.E.M.: L’esport és un vehicle increïble perquè els pobles i les cultures s’agermanin, visquin, comparteixin aquestes experiències. I és veritat que les persones que els agrada l’esport i la muntanya, aquest país és un país que ofereix tantes coses… La prova la teniu amb el món del ciclisme. Quan diuen: No, és que els ciclistes estan aquí per a termes impositius. No, no. Els ciclistes estan aquí perquè tenen un marc brutal i incomparable. I perquè n’hi ha molts que estan aquí i es troben, inclús d’equips diferents, es troben, comparteixen entrenaments, comparteixen vivències…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

PUBLICITAT

EL + VIST

Exit mobile version