Una final que fa nosa a un equip de mil cares

Sembla que el destí estigui jugant amb un Andorra que va de cantó a cantó rebent tants cops com canvis en els seus onzes. La derrota de dilluns contra l’Amorebieta va ser l’enèsim gir de guió d’un equip que fa una temporada que toca totes les tecles sense aconseguir que el piano soni ni afinat, ni de forma consistent.

Semblava que la nova formació de tres centrals i dos carrilers era la fórmula de la Coca-Cola, però es va quedar en Pepsi. “Està sent cruel el futbol amb nosaltres” asseverava Eder Sarabia després del gol de Dorrio en el minut 88 que va deixar al seu equip amb un pam de nas i a tocar d’un abisme que, des de l’arribada de Gerard Piqué al club, només s’havia produït per la qüestió de l’estadi. L’Andorra era, fins ara, un volcà inactiu com els de la Garrotxa i en un tres i no res s’ha despertat i no sap per on explotar.

L’equip no ha estat capaç de trobar el seu relat consistent dins del camp i tampoc l’ha trobat fora al llarg de les 31 jornades. Només la manca d’efectivitat de cara a porteria ha definit al conjunt del Principat. Lluny queda l’eufòria del hat-trick de Manu Nieto o els grans minuts davant l’Oviedo o l’Espanyol.

Tampoc queda res de l’espurna d’Álex Calvo que ha desaparegut dels onzes de forma sobtada, com també ho ha fet Lobete, mentre que un Alende que havia estat en el més pur ostracisme i a la rampa de sortida tant a l’estiu, com a l’hivern, ha passat a ser indiscutible –amb el permís de la vermella d’Osca– a la defensa. També Bover ha aparegut i desaparegut de l’esquema d’un Sarabia que intervé molt més abans que durant els partits.

En tot cas, l’Andorra de les mil cares haurà de disputar una “final” abans de la “final” –valgui la redundància– de Cartagena. Olot suposarà un passeig per la Fageda d’en Jordà al final del qual hi pot haver la tercera Copa Catalunya de l’FC Andorra, però també pot ser una pedra a la sabata de tot l’equip al qual li preocupa més aviat poc l’actuació sobre l’estadi Municipal garrotxí i molt la que es faci el cap de setmana a tocar del Teatre Romà de Cartagena.

Pel duel, l’entrenador basc s’emporta fins a sis jugadors del Nàstic de Manresa: Roger Alcalà, central; Ivan Rodríguez, lateral esquerre; Marc Fe, lateral dret; Roger Coll, extrem; Rawdy, extrem; i Bilal interior/mitja punta. Tanta mala sort està tenint en el seu relat l’Andorra, que ni tan sols podrà comptar avui amb Bomba, la joia de la corona del filial, que va ser intervingut ara fa dues setmanes.

En tot cas, el tràmit de la final de la Copa Catalunya només pot que generar problemes a una plantilla que si guanya sumarà el tercer títol al seu palmarès i si perd incrementarà els moviments sísmics a les oficines que tindran el botó nuclear llest el cap de setmana a l’espera del que passi davant el Cartagena.