Un Santa Coloma de ‘10’, escriu història a Europa

Victòria de les que agraden, de les que marquen un abans i un després. El Santa Coloma va aconseguir ahir a l’Estadi Comunal Joan Samarra una remuntada que quedarà en les memòries del futbol andorrà. El conjunt andorrà va capgirar una eliminatòria que en la prèvia semblava complicada, però la confiança i la valentia dels jugadors colomencs van ser al·licients suficients per assolir la gesta. El Sutjeska va ser un mer espectador del monòleg andorrà liderat per un Garrido combatiu i un treball en equip imperial.

Des dels primers minuts, es va notar la sensació de partit intens, es respirava un aire a duel que prometia gols. En un primer moment, es van viure minuts de tranquil·litat, però amb certa presència del Santa Coloma a l’àrea rival. Iván Garrido -l’home del partit-, va tenir les primeres ocasions de perill clares amb tres xuts que marxaven fora dels tres pals. Els de Dimitri Cheryshev començaven a sentir-se còmodes i trobaven la superioritat en les bandes amb Mourelo i Garrido juntament amb els laterals provocant un dos contra un. I en els millors minuts del Santa Coloma, arribava el primer gol en el minut 34. Una jugada ben connectada de Nierga amb Markovich, aquest últim la creua i Crespo al segon pal empeny la pilota al fons de la xarxa.

La primera pedra ja estava posada, l’eufòria estava present en el públic del Comunal i en els jugadors colomencs que començaven a creure en revertir l’eliminatòria. El camí començava a ser més pla pels colomencs, el fantasma de l’efectivitat quedava enrere i eren conscients que el Sutjeska estava patint.

En el segon temps, ha continuat la bona versió dels de Cheryschev, bones triangulacions permetien controlar el partit. Els montenegrins començaven a desesperar-se, el Santa Coloma era un mur en defensa i no aconseguia intimidar a un Josep Gomes sense molt de treball. I en una jugada ràpida per banda dreta, Garrido centrava la pilota i Nierga a boca de canó feia el 2-0. Els jugadors embogien i celebraven un gol clau que els permetia continuar creient. Sense més gols, el Santa Coloma tenia mig treball fet i el partit marxava a la pròrroga.

El gol del èxtasis

Després del clar domini colomenc en els noranta minuts, Cheryshev demanava calma als seus jugadors, ja que el que havien aconseguit no podia quedar-se només com un intent. El Sutjeska estava pràcticament fos i no assolia arribar a la porteria de Gomes. El Santa Coloma estava oferint la seva millor versió i feia mèrits per arribar al tercer gol.

Però, diuen que en el futbol de vegades el bon joc té la seva recompensa. I entre pinzellades, en el minut 96, un contraatac liderat per Miguel López deixa a Garrido davant l’oportunitat més important del partit. La grada cridava, sabien que l’extrem estava a un pas de fer el gol més desitjat per tots els presents. Garrido amb una finta marxava del defensa i amb un xut per sota direcció al pal del porter, feia el tercer gol. El Comunal es convertia en un festival d’alegria i orgull, el Santa Coloma acabava d’agitar l’eliminatòria a favor seu.

I després del moment eufòric, tocava controlar el resultat i no tirar per la borda el que havien aconseguit. Però el minut 112, la por entrava en els cossos dels jugadors del Santa Coloma i de la grada local, Vukovic enviava la pilota al pal, la més clara pels visitants. L’àrbitre xiulava el final i l’alegria i les llàgrimes d’orgull s’apoderava dels jugadors.

El Santa Coloma acabava d’emmarcar un capítol més en la seva història europea i col·locava per primer cop, a un equip andorrà en una tercera ronda de competició europea. Per ara, el seu rival a la tercera ronda serà el totpoderós AZ Alkmar de Països Baixos, un rival dur però que ben segur que generarà expectació.

Autèntic malson a Escòcia

La part negativa de la jornada va venir de terres escoceses. L’Inter que venia de fer un resultat memorable al Comunal, encaixava un dur correctiu de l’Hibernian per 6-1. En el minut 20 els escocesos en mode piconadora ja s’avançaven en l’eliminatòria. Entre els gols matiners i un Inter desaparegut, ha acabat per certificar una derrota dolorosa després de la bona imatge donada fins ara.

Un argument de partit que des d’un principi el conjunt escaldenc sabia que seria difícil. Si bé la defensa va ser una de les claus en el partit d’anada, a l’Easter Road va ser tot al contrari, la muralla queia a trossos. Cada atac de l’Hibernian era una ocasió de perill en el qual els jugadors de l’Inter no tenien més remei a resistir. Però la resistència no va ser molt forta, en el segon temps els escocesos continuaven amb el seu bon joc i mataven per complet els somnis del conjunt escaldenc, que en els últims moments aconseguia el gol de l’honor.

Un Inter indolent i sense opcions per reaccionar, diu adeu a la Conference League. Una dura derrota que ha pogut demostrar que els equips andorrans poden competir, però que encara queda molt de camí per veure més d’un equip en les darreres rondes europees.