Bona imatge de l’FC Andorra en el primer partit de pretemporada disputat ahir a Tolosa malgrat l’empat a zero. El duel s’esperava expectant per veure com jugaria l’equip després de la sortida d’una part del bloc de jugadors de la temporada passada. Eder Sarabia treia un onze amb les estrenes d’Iker Benito i Migue Leal i la incorporació dels juvenils com el davanter Patrick i David Moreno, ja en dinàmica del primer equip aquesta pretemporada .
A Tolosa es va veure un duel molt equilibrat i poc vistós per l’espectador, on la gespa i la càrrega física de la pretemporada va ser el veritable rival de tots dos equips. La defensa va ser el més destacat, on Pastor i Mika Mármol començaven el duel com a titulars. El primer dels centrals va arrencar el matx més dubitatiu. Mármol va tornar a demostrar una presència i un saber estar que qualsevol sogre voldria pel seu gendre. El central tricolor ja va demostrar la seva vàlua l’any passat, i ahir va mostrat un cop més perquè hi han equips de Primera darrere seu.
El joc de l’equip havia de començar si o si per les botes de Mika, un líder total en defensa, amb actuacions defensives contundents i una seguretat amb la pilota als peus encomiable. Si es confirma la sortida del defensa –davant l’interès de recompra de l’FC Barcelona– , suposaria una gran pèrdua per l’esquema de Sarabia. El jove jugador tricolor va tornar a reafirmar-se com a pilar fonamental de l’equip. En els moments en què els de Sarabia tenien problemes per sortir amb la pilota controlada, Mármol multiplicava les seves funcions per pausar el joc, deixar que l’equip es centrés i que el cor de Jaume Nogués s’accelerès al veure que anava fent punts perquè els equips grans el vinguin a buscar. Un central d’aquells que agradaria al Camp Nou, però que al Nacional també llueix molt bé i que, amb la incorporació d’Arroyo, pot fer una dúple magnífica –o que, per les característiques del colombià, pugi ser un bon substitut–.
L’Andorra va buscar la circulació ràpida de la pilota, però els condicionants del verd i la bona pressió dels francesos, no van permetre veure la fluïdesa en el joc que tant caracteritza a l’equip de Sarabia. Va intenar ajudar Ratti en tot allò que va poder per construir el joc de forma ordenada. Sortint de l’àrea i fins i tot demanant alguna pilota va deixar clar que és un creient de l’estil de Sarabia i que, com el tècnic tricolor, morirà amb aquesta idea de joc fins al final –encara que un pugui acabar exhaust i sense forces per pujar el Col de la Loze–.
De fet, el porter argentí va ser un dels homes més destacat de la primera part, amb dues aturades de mèrit i demostrant els seus reflexes felins. Ratti, que es va guanyar la titularitat la temporada passada, va aprofitar també una de les seves sortides per entregar a Sarabia la candidatura a porter titular, tot i l’arribada de Dani Martín.
Una altre història va ser el mig del camp. Allà l’Andorra nota la baixa de Marc Aguado. L’equip ha de trobar encara un referent de creació. Les pèrdues de pilota de l’equip al mig del camp i la poca creativitat d’homes com Bover i Molina van propiciar que el duel a la primera meitat no comptés amb gaires ocasions clares per als tricolors. A Jandro, que ocupava el lloc de pivot –un rol difícil–, se’l va veure més enfeinat en defensa del normal i no va poder connectar amb eficàcia amb els seus interiors, el que, de retruc, no va permetre a homes com el juvenil Patrick –que ho va provar amb un xut llunyà– de tenir situacions clares de gol. A falta de connectivitat per dins, l’equip ho va intentar per fora però l’extrem grec Almpanis no va saber aclimatar-se al que necessitava el partit.
La segona part començava amb una bateria de canvis, Eder Sarabia movia la banqueta i feia entrar jugadors que aportaven més llum al joc dels tricolors. Un d’ells ha estat Ivan Gil, que ha entrar en lloc de Bover, i s’han vist detalls de màgia al peus . Gil aconseguia el que no s’ha fet a la primera meitat, connectar amb la punta d’atac. Tot i així, el partit a partir de la meitat del segon temps, va entrar en una fase on l’aspecte físic del primer partit es començava a notar. L’empat en el marcador no es desencallava i l’Andorra malgrat tenir ocasions- cap d’elles molt clara-, no aconseguia imposar-se en el partit.
Bona aportació dels fitxatges
A les cares noves, per contra, se les va veure força bé. Començant a entendre les especificitats andorranes. Iker Benito va ser el que més va lluir en el joc de l’equip a la primer temps. Quan els central no aconseguien connectar amb el mig del camp, l’extrem va buscar trencar diversos cops l’esquena del lateral dret dels francesos i va generar perill buscant diagonals cap a dins.
El lateral Migue Leal ha aterrat a la defensa tricolor amb comoditat i va col·laborar en el bon paper defensiu de l’equip. L’altre extrem Julen Lobete, tot i que amb pilota no va brillar, va donar un impúls més a l’equip en el treball de pressió alta i va generar espais profitosos per als seus companys.
“Els nous fitxatges han entès la nostra manera de jugar” asseverava Eder Sarabia després del partit. Es va mostrar el tècnic content amb el rendiment dels nous jugadors, valorant positivament la seva aportació i adaptació després de les poques setmanes que porten treballant amb l’equip.
Un primer duel de pretemporada que, com ja va dir el director general, “no ha de servir de referència”, però que sí comença a donar les primeres traces de com serà el nou Andorra i quins poden ser els pilars dins del terreny de joc. Ara bé, encara queda molt de mercat.
Pingback: DIRECTE: GIRONA FC - FC ANDORRA | PRETEMPORADA - Andorra Esportiu