Tricolor i, en un temps, un andorrà més. Eder Sarabia s’ha acomiadat avui entre llàgrimes de la que ha estat la seva casa durant els darrers tres anys. On ha fet la seva primera passa com primer entrenador, però també on ha construït la seva família i ha estat pare. “Estic esperant que em donin un pis aquí al país i estic estudiant per tenir la nacionalitat” ha assegurat un S emocionat en molts moments i que no ha pogut evitar les llàgrimes.
El tècnic basc s’ha mostrat orgullós del seu camí, del llegat que deixa “perquè l’equip que he vist sempre és el que tenia al cap; és el primer cop que li hauré de dir al meu pare que no he aconseguit el que em plantejava” ha remarcat. “Al cap de tres mesos d’arribar vaig conèixer la Mònica i ara tinc una filla andorrana, des de la primera reunió amb el Jaume un dia que es va plantar a les set del matí a Bilbao ho vaig tenir molt clar” ha recordat. De fet, Jaume Nogués s’ha desfet en elogis pel que ha considerat “el millor entrenador de la història de l’Andorra i un amic personal”.
Sobre la seva sortida el tècnic ha reconegut que “en un primer moment no ho vaig compartir, però crec que ho vaig assumir força de pressa”, mentre que Nogués ha reconegut que “hem anat a mort fins al final amb ell, però després d’Amorebieta jo em desfaig i fruit de la desesperació toca prendre la decisió perquè el futbol és com és”. En aquest sentit, el líder executiu de l’Andorra ha reconegut que “crec que tots hem entès que la situació en la qual estem no és culpa de l’Eder, sinó que és culpa de tots”.
Ni el director esportiu ni el tècnic han volgut parlar de futur, tot i que Sarabia sí que ha tornat a insistir que “en els dos últims partits crec que no hem tingut sort, ens hem deixat la pell en tot moment i hem buscat mil maneres i crec que estàvem a prop de guanyar”. “No tinc la bola màgica per saber si ens salvarem i no sé si vindré al Nacional dissabte, perquè tot és molt recent, però estic segur que hi ha temps per aconseguir mantenir aquest equip on es mereix” ha conclòs.
