Fa uns anys, els aficionats del Sant Julià, dels Lusitans i de l’Engordany tenien motius per somiar. Els seus equips, modestos però ambiciosos, van aconseguir el que pocs creien possible: competir a Europa i jugar amb els grans, fins i tot a mi com a gran seguidor em posava la pell de gallina. Però aquests moments van ser com espurnes de llum en la foscor, una glòria que semblava obrir una nova era per al futbol andorrà. Així i tot, tal com va arribar, l’èxit es va esfumar d’una manera impensable. Sense l’estructura financera i la professionalització necessària dels seus gestos per sostenir-se, aquests clubs van desaparèixer, deixant darrere seu un record amarg que encara fa mal als que els van veure brillar.
Amb l’inici de la nova temporada, la història sembla repetir-se, com un partit que s’allarga sense arribar mai a la pròrroga. Alguns clubs, atrapats en els mateixos errors, es troben amb problemes que, en una lliga més professionalitzada, haurien de ser cosa del passat. La falta de fitxes correctament registrades va impedir que es disputés un dels partits, recordant-nos que la gestió esportiva encara és un dels talons d’Aquil·les del futbol andorrà. El que en altres llocs seria un simple tràmit administratiu, aquí es converteix en una barrera que posa en perill la competició.
Però no tots els clubs estan disposats a repetir els errors del passat. L’Inter d’Escaldes va decidir seguir un camí diferent, convertint-se en el primer club andorrà a esdevenir una societat anònima d’objecte esportiu. Aquest pas ha estat una aposta pel futur, una decisió que els ha permès accedir a nous recursos i estabilitzar la seva situació. A diferència dels clubs que depenen exclusivament de la classificació europea per mantenir-se, l’Inter ha aconseguit construir una base sòlida amb la inversió externa, evitant així la fragilitat que ha fet caure tants equips abans d’ells i consolidar-se com un equip líder.
No obstant això, la pregunta que molts es fan és si aquest model serà viable per a tots els clubs. Les societats anònimes poden ser la clau per evitar que el futbol andorrà continuï en el cercle viciós de la dependència de la classificació europea, però també és cert que no tots els equips tenen els mateixos recursos ni capacitat d’atracció d’inversors. Aquest camí requereix un compromís clar per part de tots els actors implicats, i potser alguns no estan preparats per fer el salt.
L’arribada del futur estadi de la FAF promet donar un impuls al futbol andorrà. Però, com molts altres projectes de gran envergadura, un estadi modern no farà miracles per si sol. Les instal·lacions poden ser noves, però si els clubs i la federació no tenen una base sòlida de gestió, aquest far que hauria de guiar el futbol del país podria convertir-se en un símbol de potencial desaprofitat. Les infraestructures són importants, sí, però l’autèntic canvi ha de venir des de dins, amb un compromís real per modernitzar tot el sistema.
I és aquí on el partit es manté obert. Els clubs estan en un moment decisiu, i la federació també ha de triar quin camí seguir. La pilota és al seu camp, però la direcció que prenguin pot definir el futur del futbol andorrà durant anys. És evident que seguir pel mateix camí suposa córrer els mateixos riscos, però apostar per la professionalització podria ser el canvi que necessita la competició. El futur és incert, però potser ja és hora de deixar de dependre de la sort i començar a jugar amb una estratègia clara.
