Nascut a Whiteville, Carolina del Nord, Mustaf va ser una figura que va transcendir el bàsquet. Segurament amb un paper més destacat fora de les pistes que no pas sobre el parquet, va viure una vida marcada per les seves conviccions personals i la implicació en causes socials.
A nivell esportiu va ser escollit en la primera ronda del draft de l’NBA del 1990 pels New York Knicks, una fita que li va obrir les portes d’una lliga plena de promeses i reptes. Tot i les expectatives, la seva carrera a l’NBA va ser modesta, amb estadístiques que no reflectien el seu potencial universitari: en quatre anys amb els Knicks i Phoenix Suns, va mantenir una mitjana de 4 punts i 1,7 rebots en poc més de deu minuts per partit.
La seva trajectòria va canviar radicalment quan va arribar a Europa la temporada 1995-96 per defensar els colors del BC Andorra, aleshores anomenat per motius de patrocini com a Festina Andorra. Amb els seus 2,08 metres d’alçada i la seva gran mobilitat, Mustaf va demostrar ser un jugador polivalent, capaç de dominar tant dins de la zona com des de l’exterior. El seu impacte al Principat va ser igual d’immediat com el seu pas pel club: en set partits, va aconseguir una mitjana de 20 punts per partit, una xifra impressionant que va captivar els aficionats andorrans.
La seva estada a Andorra va tenir un gir inesperat. En plena temporada, Mustaf va manifestar el seu desig d’assistir a la “Million Man March” a Washington D.C., una concentració històrica de musulmans afroamericans que es va celebrar l’octubre de 1995 per reivindicar la unitat i els drets de la comunitat negra als Estats Units. Quan el club no li va concedir permís per viatjar, Mustaf va decidir deixar l’equip, demostrant una vegada més que els seus valors personals eren innegociables. Aquesta decisió li va valer tant elogis com crítiques, però va consolidar la seva imatge com a atleta compromès i activista social.
Tot i la seva “espantada” d’Andorra, Mustaf va captar l’atenció d’un altre equip de l’ACB: el FC Barcelona, que el va fitxar la temporada següent, sota la direcció d’Aíto García Reneses. Amb els blaugrana, va tenir un paper menys destacat però continuà oferint rendiment amb mitjanes de 14 punts i 7 rebots per partit. La seva contribució va ajudar el Barça a guanyar la Lliga ACB de la temporada 1996-97, un títol que va marcar un punt àlgid en la seva carrera esportiva a Europa.
