La selecció femenina d’Andorra afronta avui el primer dels dos partits amistosos programats contra Gibraltar, un rival ja conegut per les jugadores entrenades per Albert Panadero. Míriam Tizón, una de les jugadores clau de la selecció, ha reflexionat a Andorra Esportiu sobre aquest enfrontament, subratllant la importància d’aquests partits com a preparació per a la Nations League del febrer i destacant que, per equips petits com Andorra, “no existeixen els partits amistosos.”
Tizón recorda amb claredat la darrera victòria contra Gibraltar, un 4-1 contundent que va marcar un moment dolç per a la selecció andorrana. “És la nostra darrera i única victòria de manera holgada”, explica Míriam, qui reconeix que aquell triomf va permetre a l’equip gaudir del partit com no ho havien fet abans: “En 30 minuts ens vam posar 3-0 i això ens va donar tranquil·litat.” Tot i això, admet que aquesta bona actuació ara els afegeix una certa pressió: “Potser aquestes bones sensacions es converteixen en una pressió afegida perquè sabem que ja ho hem fet bé una vegada i ara hem de repetir-ho.”
Preparació de cara a la Nations League
Pensant en el futur, la tricolor posa l’accent en la pròxima Nations League, una competició que per a ella va ser un “somni fet realitat” en l’edició passada. “Va ser un privilegi poder competir a la Nations League, encara que sigui a nivell semi-professional. Ho afrontem amb ganes de millorar, de competir més els partits i de corregir els errors que ens van penalitzar l’última vegada”, reflexiona, amb la ment posada en redimir-se d’ocasions perdudes, com aquella contra Moldàvia que va acabar en empat a zero.
L’objectiu principal de l’equip, segons la jugadora de la selecció, és aconseguir més rodatge i saber llegir millor els partits. “Necessitem competir més sovint, entendre com preparar aquests enfrontaments i com adaptar-nos a aquesta nova realitat competitiva”, comenta, destacant que Andorra encara ha de treballar internament abans de poder competir de manera regular amb seleccions de més nivell.
“L’ENFAF és l’embrió del creixement del futbol femení al país”
Tizón també reflexiona sobre l’estat actual del futbol femení a Andorra, i l’ENFAF hi té un paper crucial. “L’ENFAF és un punt de referència clau per a la formació de jugadores al país”, destaca amb orgull. Totes les jugadores de la selecció, en algun moment o altre, han passat per aquest club durant la seva formació. “Tot i que ara hi ha menys jugadores competint a l’ENFAF, això demostra que estan fent una bona feina formativa, perquè moltes d’elles marxen a l’estranger per jugar en lligues més competitives, i això, al final, enriqueix la selecció.”
Aquest creixement també es reflecteix en la Lliga Andorrana Amateur, que aquest any disposa de vuit equips. “És admirable veure com el futbol femení té un creixement exponencial, no només a Andorra, sinó arreu”, explica, destacant l’orgull de formar part d’aquest procés de transformació.
Tizón ha posat èmfasi en la importància de donar suport al futbol femení des de les etapes més joves, destacant que “el talent està allà, el que s’ha de fer és trobar-lo i apostar per ell”. Segons Tizón, l’acompanyament i la creença en el projecte del futbol femení han estat claus per a l’evolució de les noves generacions, que ja mostren grans jugadores gràcies a una recerca més efectiva del talent i a projectes sòlids.
A més, ha animat les noves generacions a aprofitar les oportunitats que ara tenen amb categories inferiors com sub-15, sub-16 o sub-19: “És una sort que moltes jugadores, si no fóssim d’Andorra, probablement no tindríem aquesta oportunitat de competir a nivell internacional.”
Pel que fa als seus objectius personals, Míriam Tizón se centra en ser “més determinada” i “donar més seguretat i calma al joc” del seu equip. Tot i reconèixer que encara és complicat per a Andorra competir contra seleccions amb més experiència, manté els peus a terra, conscient dels reptes que venen, però amb ganes de seguir millorant i creixent al costat de les seves companyes: “Si ens toca un equip gran, benvingut sigui, serà una experiència més i una oportunitat de seguir complint somnis.”
Inspirada pels avenços que ja ha vist en la selecció masculina, desitja que les noves generacions puguin competir amb seleccions de més nivell i fer un bon paper en les competicions internacionals: “Somio en que aquestes noves generacions puguin enfrontar-se a seleccions més grans i fer un bon paper. El camí és llarg, però crec que estem anant en la direcció correcta.”
