Marc Bombardó, el central que ha crescut de cop

Amb només 19 anys, el jove de Cerdanyola s’ha convertit en una peça clau per al FC Andorra. Contra tot pronòstic, ha guanyat la partida a companys més experimentats i s’ha consolidat com un fix en l’onze de ‘Beto’ Company.

Quan un jugador jove arriba al primer equip, normalment ho fa en posicions ofensives. Els centrals solen ser homes de confiança, amb experiència i lideratge. Però Marc Bombardó ha trencat aquest esquema. En poc temps ha passat de ser una aposta de futur a un pilar defensiu indiscutible. Com ho ha aconseguit?

De la Masia a Andorra

El seu idil·li amb el futbol va començar de ben petit. “Els meus pares van decidir apuntar-me per cremar energia i dormir millor”, explica entre rialles. Però la seva passió pel joc va fer que de seguida comencés a destacar. Amb set anys, el Barça el va reclutar per a la Masia.

L’etapa al Barça el va marcar per sempre. Va passar cinc anys a la Masia, absorbint els principis del joc de posició i aprenent a entendre el futbol d’una manera diferent. “Allà s’aprèn una barbaritat, sobretot en el tracte amb la pilota. És una escola de futbol”, reconeix. Curiosament, Bombardó no va començar com a central. Jugava com a migcampista, una posició que li va permetre desenvolupar una gran capacitat tècnica i una visió de joc privilegiada. “Em van posar de central més tard, però aquell temps jugant al mig m’ha ajudat molt”, diu.

A la Masia, Bombardó va coincidir amb entrenadors de gran renom com Albert Puig i Marc Serra, que van ser clau en el seu desenvolupament. “Albert Puig va ser el primer entrenador que vaig tenir al Barça i en guardo un gran record. Però l’any que més vaig gaudir va ser el d’Aleví A amb Marc Serra. Si hagués d’escollir un any de la meva formació, seria aquell.”

Va viure experiències úniques, com disputar torneigs televisats de futbol base com la Brunete, on portava el braçalet de capità. Aquells moments li van fer somiar en gran, però també li van ensenyar que el camí cap al futbol professional no és fàcil. Quan va deixar el Barça, el seu camí va continuar a l’Espanyol i, més tard, al Gimnàstic Manresa, on va acabar de formar-se com a central. “Passar per diferents clubs m’ha donat una visió més àmplia del futbol. A cada lloc aprens coses diferents i això m’ha ajudat a adaptar-me millor al futbol professional.”

L’Andorra, un repte des del primer dia

Quan Bomba va arribar a l’Andorra, només tenia 16 anys i sabia que li tocaria fer molta feina abans de tenir una oportunitat real. Va començar a entrenar amb el primer equip molt jove, però va passar dos anys en dinàmica sense gairebé minuts.“Jo ja portava dos anys aquí i han sigut dos anys que m’han servit per curtir-me molt i aprendre molt.” Entrenar amb jugadors de més experiència li va permetre entendre millor el ritme del futbol professional, tot i que sabia que no era fàcil no jugar els caps de setmana. De fet, el català va debutar amb Sarabia a la banqueta, introduint-lo en els partits de Copa Catalunya.

Però no va ser fins a l’arribada Ferran Costa, que el defensa sumaria minuts puntuals. El seu moment encara no havia arribat, però ell ho vivia amb paraciència i naturalitat. “Això ha sigut progressiu. Jo crec que ens tinguem la gran sort de poder arribar aquí molt, molt jove; clar, jo amb setze anys ja estava aquí en dinàmica.”

Tot i no jugar, sabia que li serviria a llarg termini. “Era totalment normal. Entrenava amb gent de molta qualitat, estava a Segona Divisió i aprenia molt.” El punt d’inflexió va arribar amb ‘Beto’ Company. Bombardó explica que, quan hi ha un canvi d’entrenador, la situació pot ser diferent per a cada jugador. Amb ‘Beto’, ell va notar de seguida la confiança.“El míster em va dir que estava preparat i que havia de jugar sense por. Quan un entrenador et fa sentir important, ho notes.”

“Des del partit de Cartagena, tot va venir de cop”

Marc Bombardó

Després de molts mesos sense oportunitats reals, va arribar el duel de Copa del Rei contra el Cartagena. L’Andorra necessitava fer rotacions i Bombardó va ser titular en un partit que marcaria el seu futur.

“Des d’aquell partit, és veritat que tot ha vingut molt de cop”. He començat a jugar i ha sigut una gran oportunitat.” El central va fer un partit sòlid i segur en defensa, sense errors greus i mostrant-se madur amb la pilota. Aquella nit, va demostrar que estava preparat per competir en l’elit. “El míster em va dir que estava preparat”. Des d’aquell dia, la seva presència a l’onze ha estat constant. Ha anat sumant minuts fins a convertir-se en un fix en la defensa tricolor.

Quan va començar la temporada, semblava difícil que un central tan jove pogués guanyar-se un lloc. L’Andorra tenia jugadors amb molta experiència com Alende, Morgado i Trigueros. El de Cerdanyola, però, no ha mirat mai la competència com un obstacle, sinó com una motivació.

“Jo crec que està mal enfocat dir que he guanyat la titularitat davant d’ells. Això és un equip i m’ha tocat entrar per la situació i les condicions que s’estan donant.” El central deixa clar que ningú es guanya un lloc sol. “Si pugem a Segona Divisió, no ho farem només pels que juguem ara. Els que van començar la temporada també han sigut fonamentals.”

Un jugador de la “casa”

Tot i que Bomba no es va formar directament a l’Andorra, sent que aquest és el seu club. “Jo em sento jugador de la casa. És una mica estrany perquè no hi havia un juvenil de l’Andorra quan vaig arribar, però sento que el club m’ha donat tot.”

De fet, recorda perfectament el moment en què va rebre la primera convocatòria oficial. “Va ser molt ràpid. Un dia em va veure Jaume Nogués en un partit contra el Cornellà i em va dir que pujava a entrenar dilluns. Aquella mateixa setmana ja estava convocat contra el Sevilla Atlético.”

El que queda clar és que Bombardó ja no és una promesa. És una realitat. El seu futur passa per seguir consolidant-se al primer equip i continuar creixent com a futbolista. “Ara mateix només penso en l’Andorra i en continuar jugant. Sé que encara tinc molt per aprendre i millorar.” Però no es posa límits. Sap que cada temporada és una nova oportunitat per créixer i millorar.