José Luis Llorente, Joe per als amics i aficionats. No fa la sensació de ser un home que es preocupa gaire. Un home tranquil, que no s’atabala massa amb les coses i que en l’entrevista a Andorra Esportiu va deixar ben clar que no es preocupa gaire pel rècord d’assistències que gairebé li supera Rafa Luz aquest cap de setmana. “No em preocupa gens ni mica,” ha comentat amb humilitat en una entrevista a Andorra Esportiu TV. “Aquest tipus de comparacions entre èpoques no tenen gaire sentit. Ell va fer un gran partit, i està bé que els rècords se superin”.
Llorente, que manté el seu rècord de màximes assistències a la història del Morabanc Andorra, recorda amb un somriure com les estadístiques, en aquella època, sovint depenien d’un sol home, el delegat de l’equip, Jordi Clua. “Ell feia les estadístiques de dos partits i eren molt més precises que les que feien els treballadors oficials de la lliga”, recorda amb afecte, i afegeix que llavors els números eren una qüestió menys rellevant que avui: “Eren temps diferents, no li donàvem tanta importància”.
Rafa Luz es va quedar a només una assistència d’igualar el rècord de Llorente amb 14 assistències en el recent partit contra el Coviran Granada. El jugador, que va tornar al Morabanc Andorra quan l’equip militava a LEB Or, va apostar pel projecte i es va convertir en una peça clau per a l’ascens de l’equip a la màxima categoria.
Ara, consolidat com un referent dins l’equip, Luz no només brilla amb la seva capacitat per generar joc, sinó que també aporta experiència i lideratge. Després de la seva destacada actuació, va reflexionar sobre el rècord gairebé igualat: “Al final, estar tan a prop d’un rècord tan bonic d’un club és un orgull. Però bé, ja saps, són assistències, i si els companys no tenen un bon dia, no seria possible”.
Luz va voler destacar el valor col·lectiu d’aquestes estadístiques, afegint que el més important és “que l’equip ha guanyat i ha guanyat bé. Seguim en bona dinàmica, no baixem el nivell, i això és el més important per a mi ara mateix”.
Llorente en la línia del que comentava Rafa Luz va reconeixer que, malgrat l’anècdota, la part més rellevant és el que un jugador aconsegueix al llarg de la seva carrera. “Al final, jo també vaig tenir sort de jugar amb companys que sabien fer punts. Els donaves la pilota i la ficaven dins. Així que, fins a quin punt es pot mesurar el mèrit de cadascú?” En tot cas, destaca que el més important és que Rafa Luz va fer un gran partit i que tot avança bé en aquesta nova temporada.
Llorente recorda amb un to anecdòtic el seu llegendari partit davant del Manresa, en què va aconseguir un rècord d’assistències que, curiosament, no es va reflectir com cal. “No sé què recordo exactament d’aquell partit. De fet, no tenia ni idea que havia aconseguit un rècord contra el Manresa,” confessa amb un somriure. “Pensava que el tenia, però el que va passar és que un dia vaig fer 18 assistències i en les estadístiques només en van sortir 6 o alguna cosa així. Per això et dic que era un desastre; no li donàvem tanta importància a aquestes coses”.
Sobre la seva connexió amb el Morabanc Andorra, Llorente confessa que els quatre anys al club van ser dels més significatius de la seva vida. “Si hagués de triar un període, segurament em quedaria amb aquell temps”, ha comentat, encara emocionat. L’ambient al pavelló, ple cada partit, va marcar-lo per sempre: “A Andorra el suport al bàsquet sempre ha estat fantàstic. El país sencer estava amb nosaltres. Recordo com la gent al carrer em reconeixia; no em paraven perquè l’andorrà tendeix a ser molt discret, però veies que tothom sabia qui érem”.
Sobre les generacions joves i talents ja consolidats com Rafa Luz, Llorente, amb l’experiència de qui ha viscut la carrera des de dins, els anima a perseverar i treballar fort. “Poc li puc aconsellar a Rafa, ja que té un gran pes en el bàsquet espanyol i ha rendit a gran nivell”, comenta amb admiració, però sí que adverteix als joves: “Cal que tinguin paciència, que treballin molt i que aprenguin dels que tenen a prop. Els joves sovint volen veure resultats ràpids, però en el bàsquet cal perseverança”.
El vincle amb Andorra, però, encara és allà per Llorente. Encara que els rècords puguin caure, afirma que els records i l’amistat amb Andorra perduren: “Els rècords estan per batre’s, però els records d’Andorra són per sempre”.
