Un equip desconegut que ja es deixa conèixer. Així es podria definir a l’Eldense, un conjunt inèdit per a la història dels tricolors, ja que mai han coincidit en competició oficial. Una primera trobada, que per a tots dos serà vital per a continuar marcant quin serà l’esdevenir de cadascun en la competició. L’FC Andorra a casa intentarà aferrar-se a les bones sensacions que últimament estan mostrant en el Nacional, amb un equip sòlid i amb plantejaments que mostren la superioritat davant els seus rivals. No obstant això, els de Fernando Estévez, és un bloc compacte, que venen de cinc partits sense perdre i en la dotzena posició. Un conjunt que no tem a ningú en les seves visites a domicili. Lluny del seu estadi, ha aconseguit 8 punts, empatant en estadis complicats com A Malata o el RCD Stadium i mostrant-se amb força garantia que no venen a especular a la Segona Divisió.
Una entitat amb orígens blaugranes, que manté els seus colors però no l’ADN del seu joc. Els d’Elda practiquen un futbol més vertical i que en molts casos tenen alternatives que arriben a sorprendre els seus rivals, un estil més anàrquic però sense grans desajustaments posicionals. Certament, el conjunt blaugrana està mostrant en les últimes jornades un creixement notori, evidenciada en la consecució d’11 punts dels últims 15 disputats. Fernando Estévez, que acompleix la seva segona temporada al club, ha assolit treure un rendiment del seu equip d’una forma contrastada mostrant una solvència tan defensiva com en atac.
Amplada, verticalitat i domini de les àrees
Amb un sistema habitual de 4-4-2, els d’Estévez no dubten a optar per altres disposicions si la situació de partit ho requereix, utilitzant en alguns moments, un 5-4-1, amb un bloc més defensiu. Els alacantins no surten a especular en cap partit, proposen una pressió avançada i alta, per tal d’incomodar la possible circulació i sortida dels seus rivals. En aquest cas, l’Andorra haurà de tenir certes vigilàncies en aquest factor. És un bloc molt solidari i tots els jugadors s’activen molt bé i es replega ràpidament en casa que la pressió no sigui efectiva.
Tot i això, no abdiquen de la pilota, ja que juguen amb molta amplada en atac, basant la seva primera circulació en els laterals, que tant entren per dins com per fora. Tanmateix, no construeixen per zones interiors amb els migcampistes, pel fet que aquests estant més atents a les segones jugades i en els possibles desplaçaments als seus davanters. Acompanyats d’una solidesa defensiva encomiable, rebent només dos gols en els últims cinc partits, números prou diferencials i que ja fan guanyar punts importants. Potser el seu punt feble, és la distància entre centrals i laterals, generant buits que poden ser ben aprofitats pels seus rivals.
Els laterals, les seves peces més claus
Els blaugranes tendeixen a la profunditat i buscar en llarg als seus puntes. I és que tenir figures com Sergio Ortuño o Andone, davanters que permeten incorporar-se a posicions de rematada en accions de finalització i el seu bon joc d’esquena a porteria. Però, podríem dir que els seus jugadors claus són els laterals, amb la brillant aportació, d’una banda, de Toni Abad, que no dubta en les centrades laterals i en el qual ha repartit més d’una assistència. Per un altre, costat, Marc Mateu, liderant la classificació de la categoria en centres a l’àrea i omnipresent en les accions d’estratègia ofensiva de l’equip. Tots dos tenen un excel·lent colpejament, en el qual l’equip guanya molta força en jugades a pilota parada .
