L’Andorra busca orgull, identitat i la permanència

Hi ha frases fetes en el futbol que acostumen a cansar força a qualsevol consumidor. Una d’elles podria ser aquella que diu que “ens van bé els equips grans” o “volem fer que la nostra afició se senti orgullosa”. Són frases que, plegades, només es poden dir quan l’equip està en una situació límit com la que viu l’Andorra.

La bombolla en la qual ha entrat el conjunt tricolor des de la sortida d’Eder Sarabia continua creixent a risc de tornar a cometre el pecat original d’aquest projecte: passar-se de frenada amb les expectatives. Les barres de bar corren plenes d’analistes que tenen clar que la sensació és que l’Eibar sortirà del Nacional (16.15h) amb un carro de gols i amb les mans buides de punts. Tant de bo pugui el conjunt del Principat encadenar tres triomfs consecutius –fet que encara no ha succeït aquest curs– i continuar remant cap a una permanència que està tossudament cara (divendres l’Amorebieta va superar per 1-2 al Llevant), però sobre el paper els bascos han de ser un rival difícil a batre.

El conjunt tricolor sembla que ha canviat des de l’arribada de Ferran Costa. No pas perquè el dia de l’Eldenc l’estil de joc fos radicalment diferent –tampoc es poden treure massa conclusions d’un partit–, sinó perquè sembla que Costa hagi fet entra a la plantilla a una nova etapa. Amb Sarabia, els jugadors i el club anaven acompanyat del tècnic. Amb Costa, tothom s’ha de guanyar les garrofes i el pare, ni l’estil ja no estan per protegir als joves jugadors. El nou tècnic ha portat a Andorra el futbol de tota la vida. El que vol la pilota i fa tot el possible per no perdre. Perquè potser el fi no justifica els mitjans, però el premi justifica el canvi d’estil.

Així, l’Andorra està canviant a marxes forçades un senyorio que s’havia autoimposat i que li estava costant la pell, per un pragmatisme que l’obliga a passar per un procés de refundació a marxes forçades. Potser no tot val per assolir els tres punts, però si cal enviar la pilota a la llotja per fer que un company lesionat torni al terreny de joc es fa. No cal rifar la pilota, però si es perd la possessió, no passa res. No cal fer desaparèixer els acull pilotes, però si Ratti veu una groga tornarà a sortir el sol i més encara si els tricolors sumen 3 punts davant l’Eibar.

En qualsevol cas, Costa té avui l’obligació de tornar a trobar el camí per sumar tres punts que, una setmana més, són imprescindibles per un equip que ha estat capaç de donar símptomes de vida, però que encara ha de posar sobre la taula una consistència que ha estat absent tota la temporada. Davant l’Eibar no importarà l’estil, sinó que importarà que l’equip torni a mostrar el caràcter competitiu que es va veure davant el Mirandes i l’Eldenc.

“Hem de maximitzar els punts forts que tenim i portar el duel on estiguem còmodes” asseverava ahir l’entrenador tricolor en la roda de premsa prèvia al duel, en una afirmació que deixa clar que l’Andorra ja no està disposat a posar per davant l’estil, sinó que ara només val guanyar.