Un Andorra camaleònic: les variants posicionals, la clau

En el món del futbol, l’èxit no només depèn del talent o de l’estratègia inicial, sinó també de la capacitat d’un equip per adaptar-se a les diferents situacions que es presenten durant el partit. Sota la direcció de Ferran Costa, el FC Andorra ha convertit aquesta adaptabilitat en una de les seves grans fortaleses. En els primers enfrontaments de la temporada, l’equip ha demostrat ser camaleònic, capaç de modificar el seu esquema tàctic i de redistribuir jugadors ràpidament segons les necessitats del joc. Aquesta habilitat no només ha permès mantenir la competitivitat en moments complicats, sinó que ha estat un factor clau en les dues últimes victòries consecutives.

El partit més recent, contra el Tarazona, va exemplificar aquesta capacitat d’adaptació. La lesió de Martí Vilà va obligar Costa a fer canvis importants. Jesús Clemente va passar a ocupar el lateral esquerre, mentre que Pau Casadesús, en el seu debut, es va col·locar a la dreta. Aquests ajustos, que podrien desestabilitzar altres equips, van ser assimilats amb naturalitat per l’Andorra, que va mantenir el control del partit. El mateix tècnic català va subratllar la importància d’aquesta flexibilitat: “Tenim una plantilla amb una gran mentalitat i capacitat de treball, i tothom està disposat a fer el que calgui per a l’equip”.

Aquest tipus de versatilitat no es limita a un únic partit. En les primeres tres jornades de la temporada, especialment en els dos últims encontres, els tricolors han demostrat que aquesta capacitat per adaptar-se a les exigències del joc és fonamental per aconseguir resultats positius. Un altre cas destacat es va donar en el duel contra el Barça B, on Cerdà va assumir el paper de carriler durant uns instants. Aquesta flexibilitat tàctica revela que l’equip no només prepara cada partit, sinó que és capaç de reaccionar davant qualsevol imprevist.

Álvaro Martín n’és un altre exemple clar. El jugador ha alternat entre les posicions d’extrem i interior segons el context de cada partit, mostrant una gran comprensió tàctica. Un cas similar és el de Diego Alende, qui després de debutar com a lateral esquerre en el primer partit de la temporada, té opcions de repetir en aquesta posició contra la Ponferradina, aprofitant la lesió de Vilà. Aquests casos mostren que no es tracta de canvis puntuals, sinó d’un model d’equip en què els jugadors veuen la seva polivalència com un avantatge competitiu.

Des de l’inici de la temporada, aquesta adaptabilitat ha estat crucial per estabilitzar el rendiment de l’equip. Costa ho resumeix així: “Volem ser un equip que entengui cada moment del partit i que sàpiga respondre a qualsevol situació. Avui hem demostrat que podem adaptar-nos a qualsevol contratemps i continuar competint”. Aquesta filosofia, a més, ha donat resultats tangibles, amb dues victòries consecutives que han consolidat el bon inici del FC Andorra a la competició.

Aquest enfocament no només ofereix beneficis immediats, sinó que també enforteix la cohesió i la moral de l’equip de cara a futurs reptes. Els jugadors han assumit que el seu rol pot canviar durant el transcurs del partit, i ho fan sense que això afecti negativament la dinàmica del grup. Aquest ‘camaleonisme’, tal com el defineix el mateix Ferran Costa, ja és una realitat tangible sobre el terreny de joc. El FC Andorra ha trobat en aquesta capacitat d’adaptació una identitat pròpia que el distingeix en la Primera RFEF i li permet mirar al futur amb confiança.