La qüestió de l’estadi Nacional ja té punt i final. L’Andorra ja sap que si vol endarrerir el canvi de gespa a l’estadi haurà d’assolir un acord amb el VPC. És la via a la qual aspira el Govern que sent que està lligat de mans i peus davant el conveni signat per les diferents parts i que obligava a l’Andorra a tenir un estadi en un període de dos anys.
Així, l’executiu apel·la a la bona voluntat dels dos clubs per poder intentar trobar una solució, però reconeix que davant la negativa del VPC a poder trobar un encaix caldrà seguir allò que es va acordar en el seu dia. Això suposa que l’Andorra haurà de negociar directament amb el rugbi amb qui s’han mantingut contactes des de fa temps, si bé les posicions es mantenen enrocades. “Si no hi ha canvis de darrera hora” assevrava ahir la ministra Mònica Bonell que és de les que més equilibris ha intentat fer: entre la voluntat d’evitar que l’Andorra hagi de jugar fora del país –de forma temporal– i el radactat d’un conveni que permet al VPC tornar al Nacional al juny. Tan és així que la principal valedora de la petició que el Govern vol traslladar a la RFEF per poder demanar una exempció perquè l’Andorra pugui jugar en gespa artificial ha estat ella. Una fòrmula, però, que és pràcticament impossible davant els equil·libris que també està mantenint actualment la RFEF, en plena crisi interna.
La situació és veu més que complicada i fonts del club comencen a dibuixar ja un escenari en el qual l’Andorra haurà de disputar alguns partits lluny del Principat. Ara per ara, el principal escenari, davant el no innamobible de la FAR, seria demanar jugar les màximes jornades possibles fora de casa i estar a Lleida de forma temporal fins que l’estadi de la FAF estigui disponible. Una realitat que no agrada en absolut a cap de les parts, però que davant la falta d’instal·lacions al país és la única possible.
