Ratti – Clau. El millor jugador de la temporada. De menys a més fins a convertir-se en un jugador importantíssim per l’equip. Molts dies l’equip ha tingut vida gràcies a ell i molts punts han arribat de les seves mans.
Petxa – Groc. Com la segona samarreta de l’Andorra i el color preferit del basc. Onze vegades ha vist aquesta temporada la cartolina. Sobre el verd ha estat correcte i quan les lesions l’han respectat ha mostrat bon nivell.
Pastor – Líder. Ha estat possiblement el millor jugador pel que fa a compromís, caràcter i entrega. S’ho ha deixat tot i fins a l’últim dia s’ha deixat tot per la samarreta de l’Andorra. A més a més, al terreny de joc, ha respost de la millor manera possible.
Diego – Solidari. Un defensa que ha estat tant als millors moments com als pitjors de l’equip. Ha donat la cara i des de la banqueta o des de la gespa ha fet bones actuacions durant l’any.
Martí Vilà – Irregular. Les lesions l’han fet la guitza durant tot l’any i no ha pogut tenir massa minuts de qualitat, esperem que la temporada vinent pugui fer una passada endavant i ser un home important per Costa.
Jandro – Solitari. Ha acabat bé la temporada, fent bones actuacions i sent titular indiscutible, avui, com a moltes jornades, se l’ha vist molt sol en molts moments tant amb pilota com sense ella.
Bover – Capità. Ens vam il·lusionar amb aquell primer gol a Leganés. El jugador ha anat de més a menys, però sempre amb lideratge i compromís, deixant clar en tot moment la importància de tenir un jugador d’aquestes característiques a l’equip.
Molina – Solidari. Molta feina molt fosca i en línia ascendent. Ha estat dels jugadors que més regularitat ha tingut durant tot l’any.
Iván Gil – Ovació. El mínim que es mereix aquest jugador després d’aquests dos anys a la Lliga Hypermotion. Ha estat possiblement el jugador que més ha crescut aquesta temporada i que farà el salt a la primera divisió per demostrar el seu potencial.
Lobete – Diferencial. Quan ha volgut ser-ho ho ha sigut. Partits molt, molt bons i d’altres de no tant. Crec que en la primera part de la temporada va ser el millor, a poc a poc, però, s’ha anat diluint i tenint actuacions més discretes.
Jon Karrikaburu – Erràtic. Un davanter que va arribar per ser un motiu d’esperança per la permanència de l’FC Andorra, però que, poc resolutiu no ha pogut ser-ho. Molt erràtic a l’àrea i sense massa bones actuacions marxarà sense massa pena ni glòria.
Almpanis – Recuperat. Després de gairebé vuit mesos de lesió i perdre’s gran part de la temporada, el grec ha demostrat en pocs partits que pot ser un jugador important per un futur pròxim.
Scheidler – Irregular. Acaba la temporada amb cinc gols. Un jugador que ha donat moments i bons partits, però que sense regularitat al camp no s’ha pogut consolidar com a indiscutible dins de l’equip.
Marsà – Opció. Ha acabat sent una opció per l’equip. Va venir per ser titular i no ho ha pogut aconseguir. Irregular i sense acabar de convèncer ha acabat la temporada sense massa presència.
Samper i Álvaro Martin – Suplents. Sense massa confiança ni oportunitats no han pogut demostrar tot el seu potencial.
