Oier – Dejuni. Fa setmanes que ni esmorza ni menja ni sopa. De fet, aquesta temporada encara no ha menjat, està finíssim, potser massa, però lluny de preocupar-nos, ens agrada.
Alende – Cacaolat. És el millor i més fi dels de la seva classe, ni Cola Cao ni Nesquik ni històries, producte local, atemporal i que a banda de ser bo, a cada glop ens recorda als millors moments dels darrers anys en què vam ser tan feliços.
Trigueros – Mate. El partit d’avui és per matar-lo.
Morgado – English Breakfast. A banda de semblar guiri, contundent com pocs. No li has de demanar ni finor ni innovació ni fotos per l’Instagram. Val pel que val, agrada a molta gent i et fa la feina bruta en dies de molta feina.
Arumí – Donuts. No podem demanar massa. Compleix i et treu de molts compromisos. Ara haurà d’agafar un paper més protagonista.
Molina – Cereals. El nom i la capsa continuen sent millors que el mateix producte. El seu problema possiblement és que la gran varietat li lleva protagonisme. Així i tot, normalment compleix i quan el dia és mandrós, és possiblement la millor opció.
Peña – “Jamón de bellota”. Poc més a afegir. El millor d’entre els millor.
Luismi – Suc de taronja. Tot i ser car, sembla una ganga quan el proves. A primera hora sempre senta millor i obre bé el dia. Ara, també és cert que no sempre pots demanar-lo perquè te l’has de guardar per dies especials.
Álvaro Martín – Xurros. A simple vista sempre ve de gust, però hi ha dies que senta bé i d’altres que no tant. És bo, però depèn molt del context i del moment en què el vulguis.
Cerdà – Pa amb tomàquet. El millor complement, però com a tal també necessita una bona guarnició. En si sol no acaba de ser definitiu; no obstant això, ben acompanyat és del millor del rebost.
Manu Nieto – Bufet lliure. Mai saps que et trobaràs. Potser no sempre acabaràs content, però com a mínim, sí satisfet. Ha d’acabar de descobrir encara que és el que més agrada a la clientela, però com em va dir un bon amic; “no perquè no t’agradi posarem dos plats a taula”.
Vilà – Torrada. Si no estem atents se’ns crema. Tot i això, ens agrada tant que intentem rascar per tal d’aprofitar-lo al màxim.
Lauti – Vi de la casa. Símptoma de què treballa des de primera hora. Guerrer i lluitador.
Assane – Tupper. A casa el veiem poc, a fora ens salva la vida.
Morán – Dàtils. Això és jugar molt fàcil, com ho fa ell.
Almpanis – Palmera de xocolata. Més acostumat al berenar.
Ferran Costa – Cafè amb llet. I a partir d’aquí ja construirem la resta. Bàsic dels bàsics i necessari per entendre tota la resta.
