Quan sona allò per les barres de bars del país que les noves generacions no valen per res no han conegut a Gina del Rio. La fondista andorrana està capficada amb seguir fent història i ahir va sumar la seva segona medalla al múndial júnior.
Es feia certament extrany, alhora que gratifiant, veure a Andorra tercera en el medaller global amb un or i un bronze –els dos metalls assolits per del Rio–. Però segurament, Andorra ha de començar a acostumar-se a viure aquestes realitats: aconseguir medalles, acollir esdeveniments mundials, a tenir grans noms entre els ‘top’ de diferents disciplines.
Ahir Gina del Rio va tornar a brillar en la prova de 20 quilòmetres ‘mass start’. L’Andorrana va tornat a fer una cursa molt sòlida demostrant el gran estat de forma en el qual es troba. va acabar amb un temps de 53′ 09″3, finalitzant a 21 segons de la guanyadora, la italiana Maria Gismondi (52′ 48″3) i a nou de la segona classificada, la noruega Anniken Sand (53′ 00″3).
En una prova de resistència i en un traçat que va consistir en sis voltes a un circuit de 3,3 km, Del Rio va mostrar una gran versió. Madura per la seva edat, consistent per la seva experiència. Des de l’inici es va poder mantenir amb el grup davanter i gràcies a una gran regularitat va arribar a ocupar el segon lloc a falta de 6 quilòmetres. Al final, la tricolor va acabar cedint la segona posició però no va deixar escapar el podi.
“Sento molta felicitat, no tinc paraules” asseverava ahir la fondista. “És increïble, al principi anàvem controlant, però a la cinquena volta de cop s’han posat a tirar i no sé, m’ha donat un baixó que he intentat seguir però he patit bastant a les dues últimes voltes” reconeixia la tricolor que va afegir que “sabia que tenia un grup al darrere però també que tenia a la segona davant i ho he lluitat, però ha sigut, sobretot mentalment, una cursa dura”. De fet, del Rio va patir en el tram final de la prova, mostra d’això és que va apuntar que “a l’última volta només anava pensant que ja arribava i que ho tenia allà. Vull donar les gràcies per tot el suport i dir que l’esquí de fons val la pena”.
Amb dues medalles en dues proves, la fondista andorrana afrontarà divendres la darrera, els 10 quilòmetres estil clàssic amb la intenció de seguir sumant èxits.
