Harding a Lleida defensat per Rafa Villar / Pol Puertas
La situació actual del MoraBanc Andorra en termes d’arbitratges comença a ser força insostenible, especialment pel que s’ha viscut en els darrers partits. Resulta incomprensible que davant de l’UCAM Múrcia, per exemple, totes les sancions disciplinàries caiguessin del costat tricolor, mentre que l’equip rival, que va desplegar un joc molt més “feroç”, no va rebre el mateix tractament.
Té molta raó Nacho Llovet quan afirma que l’equip ha de buscar solucions i mantenir-se concentrat, però tampoc és acceptable que els equips contraris plantegin autèntiques batalles físiques i els àrbitres ho permetin. També és evident, que fins fa poc no hi havia percepció de mals arbitratges de manera tan clara, bàsicament perquè els resultats acompanyaven l’equip i guanyar sovint minimitza les crítiques i els possibles greuges. No obstant això, ara que els partits són més difícils i els resultats no són tan favorables, cada decisió arbitral desfavorable es fa encara més visible.
Fins ara, el club no ha presentat cap queixa formal als organismes de la lliga respecte a l’arbitratge, però la sensació dins del MoraBanc Andorra és que el tracte rebut comença a ser preocupant i es percep un cert atac cap a l’equip. Tot i que no s’ha volgut elevar la situació oficialment, aquesta sensació de manca d’equitat amb el criteri aplicat en els partits ha generat un descontentament creixent dins del vestuari, que es veu afectat per decisions que, segons l’equip, no reflecteixen el que passa realment a la pista.
Ja són diversos els jugadors que han manifestat les darreres setmanes el seu malestar pel tracte rebut per part dels àrbitres. Començant pel tècnic de l’equip, Natxo Lezkano que va expressar el seu descontentament amb l’arbitratge, “no sé quants arbitratges bons vam tenir la temporada passada, aquest any havia començat diferent, però portem uns partits que no entenc l’arbitratge. No entenc i no comparteixo els criteris i la diferència entre un cantó i un altre”. Tot i no voler atribuir la derrota als àrbitres, sí que va assenyalar que “els àrbitres tenen un pes molt gran en el joc i haurien de ser conscients d’aquesta responsabilitat. Els partits els han de decidir els jugadors no ells.”
Aquesta no és la primera vegada que Lezkano es mostra crític amb els àrbitres; en el partit contra Lleida, ja va indicar que l’equip va rebre moltes faltes i va tenir la sensació que l’arbitratge havia estat “poc equitatiu”.
El capità de l’equip i una de les veus autoritzades del vestidor, Nacho Llovet, també va voler fer palès en les seves declaracions després del partit que, “tots els equips saben que poden venir aquí, apretar-nos, fotre’ns hòsties, i guanyen”, va dir amb contundència.
Llovet va lamentar que, en moltes ocasions, la duresa física dels rivals sembla ser tolerada pels àrbitres quan s’enfronten al MoraBanc Andorra, alhora que el seu equip rep més faltes i tècniques. “No ens respecten com caldria, o no ens fem respectar o no ho sé… Els criteris canvien constantment, i això ens deixa en desavantatge en moments clau”, a banda va afegir que “si que és cert que van dos dies seguits que ens foten hòstia, hòstia i hòstia i els àrbitres ens diuen que no les poden xiular totes… O sí…”.
Tot podria semblar que les queixes podrien ser excuses, i que el que ha de fer l’equip és saber-se sobreposar a aquests moments i joc dels rivals. Però quan un home de l’experiència i que ha viscut tantes situacions al món del bàsquet com Kyle Kuric també posa el crit al cel, vol dir que alguna cosa sí que està passant.
Visiblement molest el tirador va descriure el partit com un dels més durs de la seva carrera, una experiència que va definir com “molt, molt difícil”. Kuric va remarcar que intenta mantenir la calma en el terreny de joc, però quan les decisions arbitrals són “inexplicables”, això es converteix en un desafiament. “No vull dir gaire perquè no vull rebre una sanció per part de l’ACB, però ha estat difícil de digerir”, va concloure. Quan se li va preguntar sobre la tècnica que li van xiular, Kuric va dir que ni tan sols va arribar a entendre què li havia reclamat l’àrbitre i que havia estat sancionat sense rebre explicacions clares.
Les declaracions de homes importants com Llovet i Kuric reflecteixen un sentiment de desgast dins del vestidor del MoraBanc, que percep que el criteri arbitral no els afavoreix, especialment en aquests dos darrers partits ajustats i on hi ha la sensació que és molt fàcil xiular contra l’equip en moments tensos i decisius. En una situació que acaba decantant la balança a favor dels rivals en situacions crítiques.