Enviat especial, Reykjavík – La derrota d’Andorra a Reykjavík va ser massa contundent com per rebre una simple explicació tècnica. La candidatura tricolor només va rebre un vot en la primera votació, la que escollia la seu del 2029, i que va acabar amb Narvik com a vencedora amb 11 vots. Així, la proposta norüega va rebre 11 vots, 8 en va rebre Val Gardena i només el vot de Patrick Toussaint va ser per a Soldeu.
La pregunta és senzilla: on van anar a parar els sis vots restants que la candidatura assegurava que tenia sota el braç? La resposta és extremadament complexa. Per entendre-ho cal endinsar-se en el joc d’escac que viu actualment la FIS amb un president, Johan Eliasch, que lluny de controlar el consell manté una guerra oberta amb algun membre del mateix –especialment amb el representant suís–. Així, fonts de la candidatura van explicar ahir que Eliasch es va decantar a favor d’Andorra en un moviment que va situar la candidatura tricolor en el bàndol del president posant en contra als seus enemics. A partir d’aquí el salt al buit d’Eliasch va ser de dimensions siderals.
De cara al 2029 les sensacions que hi havia després de la votació eren que Andorra, probablement, no hauria passat a una segona ronda per molt poc a la qual s’hauria col·lat Narvik –opció de l’oposició a la presidència– i Val Gardena. Per intentar ajudar a la candidatura tricolor, el president va posar sobre la taula la proposta d’escollir no només la seu del 2029 sinó també la del 2031, a la qual Narvik ja havia deixat clar que no s’hi presentaria. La jugada era perfecte: Val Gardena 2029, Andorra 2031.
Ara bé, l’oposició va veure venir les intencions d’Eliasch i d’aquí la forta polarització en la primera votació: 11 Narvik, 8 Val Gardena, 1 Andorra. El triomf dels noruecs s’emportava per terra tota l’estratègia del president que ja havia perdut tot control i que va portar a Andorra a un cara a cara, i per sorpresa, contra una estació molt més històrica. Llavors sí la proposta del Principat va trobar els sis vots que portava sota el braç, però de nou l’oposició va fer un bloc comú per deixar “la preferida del president” sense res.
Així, Andorra va ser ahir botxí d’una lluita que va molt més enllà de qualsevol possible anàlisi tècnic o de qualsevol intervenció que es pogués realitzar al llarg dels 20 minuts de presentació. I una situació que, a més, posa de retruc que el Principat ho tindrà molt difícil en futurs anys per poder competir davant els grans poders fàctics d’una organització plenament ancorada en el passat, almenys mentre es mantingui una presidència tant tova com la que hi ha i no deixi pas a una que aposta per la renovació de la federació.
Segona lectura
D’altra banda, una segona lectura podria passar pel fet que Andorra no ha estat capaç d’entendre prou bé aquest joc polític que es juga a la FIS. Els 40 milions d’euros que Narvik va posar sobre la taula a última hora van poder ser cabdals per iniciar el moviment opositor, mentre que Andorra vinculava molt més la seva proposta a espectes com la sostenibilitat o la modernitat.
Conceptes que haurien de pesar molt més, però que, malauradament, en aquesta mena de decisions pensen molt menys que els bitllets. Així, ahir a Reykjavík es va parlar de tot, menys d’esport, com acostuma a passar quan hi han grans federacions pel mig.
