L’esport andorrà viu un moment de transició. Tot i ser un dels motors socials i econòmics més potents del país, que representa aproximadament el 8% del PIB, el sector encara s’enfronta a un repte clau: assegurar el finançament necessari per créixer i ser competitiu en un context internacional. Ara, amb la reforma de la llei de patrocinis liderada pel Andorra Esports Clúster, sota la presidència de Margot Llobera, s’obre una finestra d’oportunitat per transformar aquesta realitat.
“Durant anys, el patrocini ha estat una peça que no encaixava,” explica Llobera en una entrevista a Andorra Esportiu. Com a esportista d’elit, ha viscut en primera persona les dificultats d’obtenir suport econòmic per competir en el món del motor, un dels més exigents pel que fa a recursos. “Sempre m’he trobat amb empreses que no consideraven el patrocini perquè no hi havia incentius. O bé era vist com un luxe o com un gest altruista, però mai com una inversió estratègica.” Aquesta manca de suport ha limitat enormement les opcions per als esportistes andorrans, especialment aquells que competeixen en esports minoritaris o disciplines fora del programa olímpic.
La dependència de les beques i ajudes públiques ha estat històricament l’únic camí per als esportistes, però aquest model ja no és suficient per sostenir el creixement del sector. “És insostenible dependre únicament del govern i les federacions,” assegura Llobera. “El futur passa per implicar el sector privat, però per aconseguir-ho hem de fer que el patrocini sigui una opció atractiva per a tothom,” assevera la presidenta.
“Hem de democratitzar el patrocini perquè no sigui només una opció per als grans jugadors econòmics del país”
El projecte per reformar la llei de patrocinis busca precisament això: canviar el paradigma. La proposta, presentada recentment als secretaris d’estat, inclou un seguit de modificacions per oferir beneficis fiscals clars i eliminar les ambigüitats que fins ara han frenat el patrocini privat. “Hem parlat amb empreses que tenien interpretacions diferents de la mateixa llei, i això generava confusió i desconfiança,” explica la presidenta del Clúster. “Ara hem anat punt per punt per assegurar que les normes siguin entenedores i que els avantatges fiscals siguin reals i accessibles.”
La clau de la reforma és obrir el ventall de possibilitats perquè no només les grans corporacions –com bancs o estacions d’esquí–, sinó també les petites i mitjanes empreses, puguin involucrar-se en el patrocini esportiu. Això, segons Llobera, és essencial per democratitzar el suport als esportistes: “Volem que qualsevol negoci pugui veure el patrocini com una inversió rendible, tant per al seu creixement com per al desenvolupament del país.”
Entre les mesures proposades destaca la introducció de mecanismes que assegurin que els patrocinis no es limitin a unes poques disciplines, sinó que arribin a una diversitat d’esports. També s’ha treballat per evitar possibles buits legals que podrien permetre un mal ús de la llei. “No tot s’hi val. El que volem és que aquesta reforma sigui transparent i beneficiosa per a totes les parts,” afirma.
Un canvi cultural necessari
Tanmateix, Llobera reconeix que el repte no és només legal. Andorra encara no ha desenvolupat una veritable cultura de patrocini, i això limita enormement el potencial del sector esportiu. “Encara hi ha moltes empreses que no veuen l’esport com un sector estratègic que pot generar valor econòmic i social. Això ha de canviar,” destaca. En aquest sentit, el Clúster també treballa en iniciatives de difusió i sensibilització per educar sobre els beneficis del patrocini, tant per a les empreses com per als esportistes.
El canvi cultural també passa per destacar el valor afegit que l’esport pot aportar a les marques. “El patrocini no és només una qüestió de diners. És una manera de connectar amb els valors de la superació, el treball en equip i la resiliència, que són fonamentals tant per a l’esport com per al món empresarial,” reflexiona Llobera. Aquestes connexions, assegura, són les que poden transformar el patrocini en una oportunitat estratègica.
Una oportunitat única per al país
Si aquesta reforma arriba a bon port, Andorra tindrà l’oportunitat de posicionar-se com un referent en la promoció d’un model sostenible i inclusiu d’esport. Per a Margot Llobera, aquesta llei és només el primer pas en una transformació més gran. “El meu somni és que els esportistes d’Andorra no hagin de lluitar tant com jo. Que puguin centrar-se en competir i assolir els seus objectius sense haver de preocupar-se constantment pels diners.”
A més, la presidenta confia que aquesta reforma pugui ajudar a dinamitzar el teixit empresarial del país. “L’esport pot ser un motor econòmic i social si sabem aprofitar-lo bé,” afirma amb optimisme. I afegeix: “És una oportunitat única per connectar empreses, esportistes i institucions en un projecte comú que beneficiï tothom.”
Ara, el repte és assegurar que les modificacions de la llei s’aprovin abans de l’estiu vinent, com està previst. Mentrestant, el Clúster treballa perquè aquesta reforma no només sigui un canvi legal, sinó també un impuls per a una nova manera de veure i viure l’esport a Andorra. Un model on el patrocini esdevingui una eina clau per construir un futur més competitiu, sostenible i inclusiu.
