Pregunta: Això de poder esquiar algun dia a l’estiu encara queda lluny?
David Hidalgo: Miracles no n’hi ha, sí que és veritat que la producció de neu ha millorat moltíssim i també per esquiar en indoor també. També hi ha instal·lacions que esquien sobre herba sintètica.
P.: Ho has provat algun cop?
D.H.: Et diria que el lliscament està bé, però no és el mateix. Per gaudir d’un producte com el que tenim a l’hivern cal esperar a l’hivern.
P.: Escolta, estem en un lloc immillorable a tocar d’una pista que ja ha estat de finals de les copes del món i si tot va bé serà d’un mundial…
D.H.: Sí, si tot va bé sí. Si els que decideixen com a tots ens agradaria. Et diria que és una pista de gegant que és del millor que hi ha mundialment. I no ho dic jo, ho diuen els tècnics i els corredors que han vingut aquí. És una pista que té tots els elements per tenir una pista emblemàtica. Baixar l’Avet són uns galons i esperem que sigui la pista emblemàtica.
P.: Què necessitem perquè no se’ns tornin a escapar els mundials?
D.H.: Necessitem que l’estat d’opinió general de la FIS sigui la idea d’evolucionar el concepte de l’esquí alpí general. Necessitem que aquest corrent innovador s’imposi i que hi hagi una opinió que defensi que l’esquí ha de ser global i que ha d’haver-hi nous organitzadors. Si l’opinió que s’imposa és la tradicional, poc tenim a fer.
P.: Fins a quin punt el món de l’esquí està llest per anar a grans masses, tenint en compte que ja no és un esport minoritari?
D.H.: Crec que l’esquí té un punt curiós que és la gran distància que hi ha entre l’esquí de competició i el consumidor general d’esquí. Hi ha molta tradició d’esquí de forma lúdica, però la competició no és la raó de ser en els països del nostre voltant. A Àustria és al revés. L’esquí necessita entendre que hi ha noves maneres d’oci, acostar la neu als petits i que el procés d’aprendre sigui ràpid, fàcil i satisfactori.
“Si no ens ho donen, no ens hem de desesperar; la FIS sempre et dona un missatge”
David Hidalgo sobre la possibilitat que la candidatura no sigui la guanyadora
P.: Fent la comparativa, ningú corre en un Fórmula 1, però hi ha una massa de seguidors enormes. En canvi, molta gent esquia, però aquests esquiadors no són fanàtics de l’esquí de competició. Per què?
D.H.: Em sembla una bona comparativa perquè a més, ningú pot anar al circuit de Mònaco o no pots jugar a la pista central de Wimbledon i, en canvi, aquí pots passar pel mateix lloc on ahir van competir. Aquest és un factor de proximitat molt important. I després crec que cal entendre que la cursa d’esquí no ha de ser només un senyor i una senyora baixant sinó que cal que hi hagi un esdeveniment al voltant. Quan vas al Godó, passen més coses al village que a la pista.
P.: I un format diferent?
D.H.: És una discussió que ja existeix. Com fer que el format sigui adequat per a l’esportista i que sigui atractiu. Jo tinc un nano d’onze anys que va a un ski club, però que veure una cursa sencera li costa. Crec que introduir elements d’infografies i que ajudin a entendre l’aspecte més tècnic ajuden.
P.: Sense un Joan Verdú o una Cande Moreno podríem competir per tenir uns mundials?
D.H.: Podríem, però crec que ens faltaria alguna cosa. Si alguna cosa ens faltava sempre era que faltava algun corredor.
P.: Firmaríem haver tingut els darrers mundials encara que no estiguéssim tan preparats?
D.H.: Crec que hem anat bastant ràpids en arribar on som. Si fa 10 o 12 anys ens haguéssim dit que hem organitzat campionats d’Europa, les finals de la Copa del Món, que hauríem tingut un corredor a les finals… Hauríem dit: frena… No és només tenir una pista i una instal·lació, és també tenir una infraestructura, per exemple, hotelera. Uns campionats del món són 60.000 nits d’hotel. Necessites un concepte turístic que Andorra el tenim i anar vestint la part esportiva.
P.: Sense les copes d’Europa i les Copes del Món que hem organitzat podríem ser candidats?
D.H.: Candidats sí, però possibilitats zero. Per ser candidat primer cal pagar i després tenir un equip de treball que prepari un dossier, però això ha d’anar acompanyat d’un bany de realitat. I això és una cosa que els està passant als nostres rivals. Per exemple, Narvick vol anar cremant etapes molt ràpidament i la FIS és un organisme que li agrada anar fent. Però sí, a les finals de la Copa del Món ja demostres una capacitat organitzativa i d’infraestructura que ens ha donat un aval més seriós. I a més, els que ens han de votar han estat aquí i això ha ajudat.
“A Andorra no li tocava el 2027; ara sí”
David Hidalgo sobre la candidatura pels mundials de 2027
P.: Se’ns va escapar per això?
D.H.: No… En aquell moment no tocava. El 99% de les decisions són polítiques. Tu has de tenir l’1% de candidatura seriosa, però després el partit es juga a una altra àrea i també hem après a jugar allà. La candidatura era potent, però no li tocava i crec que ara sí que podem dir que toca. No seria just que no siguem els organitzadors perquè Andorra ha complert amb totes les recomanacions de la FIS.
P.: El rival a batre quin és?
D.H.: Els dos rivals són molt durs. Si haig de dir un dels dos, et diria Val Gardena. Per trajectòria i per experiència. Narvick, el seu encant principal és també el seu hàndicap principal que és la ubicació. És una estació per sobre del cercle polar i suposa unes dificultats de mobilitat, climatologia… Són molts peròs per una competició molt intensa en quinze dies. Val Gardena estic segur que demà mateix organitzarien uns campionats del món, però penso que amb menys capacitat per innovar que Andorra.
P.: Aquesta part política com es gestiona?
D.H.: És una cursa de fons. Cal fer valdre que Andorra, per primer cop, té un membre al consell de la FIS. Sense ell no tindríem cap possibilitat. Ell està en contacte permanent amb els 21 que voten.
P.: No estem posant el llistó molt amunt?
D.H.: Primer de tot, si no ens ho donen, no ens hem de desesperar. Ho haurem d’analitzar i fer una lectura d’entendre el perquè. La FIS no sempre et dona un missatge clar, però sempre et deixa pistes. Si pel 2027 no ens hagués votat ningú, ho hauríem deixat. Llavors ja vàrem tenir 3 vots. El missatge va ser, ara no us toca però continueu treballant. I després hem d’entendre que això és molt difícil.
P.: Que s’hagin ajuntat totes les estacions, ajuda?
D.H.: Sí perquè clarifiques l’oferta. Al final quan surts d’Andorra és millor que els parlis d’Andorra que no li diguis que fem la nostra batalleta. Fora d’aquí hem d’anar amb un producte únic. I això ens ajuda molt. Des de fora entenen que Andorra és el destí d’esquí.
P.:D’aquí al quatre de juny, dia en el qual sabrem si tenim el mundial, què queda?
D.H.: Hi ha un treball de formigueta d’anar treballant amb tots els membres de la FIS. Hi ha la campanya de comunicació que volem que la gent s’ho senti seu.
