El serial del projecte d’estadi i recinte multifuncional a Borda Mateu continua sumant capítols. Si fa unes setmanes semblava que l’acord estava ja a punt per la rubrica final, ara sembla que tot torna a encallar-se per les darreres declaracions dels diferents actors polítics.
Segons ha pogut saber Andorra Esportiu, la proposta que tenien Andorra i Govern a punt per tancar contemplava que el club realitzava tota la inversió per a l’edificiació, mentre que l’executiu només es comprometia a aportar entre un milio i escaig i dos milions d’euros anuals, en concepte dels esdeveniments que dugués a terme. De fet, aquesta aportació era el que encara s’estava acabant de tancar i depenia, bàsicament, del nombre d’actes que les diferents administracions es comprometien a traslladar al recinte per tal de garantir un ús mínim de l’espai (Cirque du Soleil, Fira d’Andorra, el Poblet de Nadal…). Era justament aquest calendari el que s’estava treballant amb el comú i amb Andorra Turisme, tal com va explicar Andorra Esportiu.
En qualsevol cas, la proposta tricolor –que segueix en ferm– contemplava que tota la inversió la duia a terme la part privada, el que implica que Govern no hauria d’aportar diners per a la construcció d’una infraestructura valorada –per part de l’executiu– en 30 milions d’euros.
En aquest sentit, fonts del club entenen que la proposta que s’estava treballant solucionava un problema a tres bandes: en primer lloc, el Govern tirava endavant un recinte que segueix considerant imprescindible sense haver de realitzar una inversió que es podrà destinar a afrontar al problema de l’habitatge; en segon, es construia un espai que el comú que hi havia fins ara a la capital considerava essencial per ubicar certs esdeveniments; i en tercer, el club trobava la manera de fer viable econòmicament el projecte, sense que això suposé una llosa per als comptes de l’entitat –estretament vinculats a la qüestió del límit salarial–, alhora que es dinamitzava una nova part de la parròquia.
Dinamització i gestió privada
El fet que els dos espais fossin de titularitat i gestió privada portava a que el disseny arquitectònic que ja s’havia presentat tingués zones comunes, com podria ser la zona de restauració, la qual connectaria l’estadi i el multifuncional. Cal recordar, que l’estadi de l’Andorra s’havia d’ubicar en els terrenys de titularitat privada, mentre que la cessió obligatòria al comú s’agrupava en una única parcel·la de titularitat pública –que es cedia– on es construia el multifuncional.
Les mateixes fonts recorden que com que tota la inversió la realitzava el club –que només demanava aquest ús mínim, la cessió del terreny i la declaració de Projecte d’Interés Nacional–, alhora que la gestió del multifuncional era privada, es garantia el compromís per part de l’entitat tricolor per exprimir al màxim el nou espai amb la realització del major nombre d’esdeveniments possibles (concerts, conferències, esdeveniments esportius…). Així, s’entén que la proposta suposaria una gran dinamització per a la zona de la parròquia, alhora que el propi club trobaria una solució a les dificultats actuals per poder seguir creixent econòmicament i, ampliar de forma indirecte, el límit salarial.
