“És una vergonya i no hi ha manera d’explicar-ho” asseveraven ahir membres de l’organització de la candidatura andorrana després del despropòsit de la FIS que va entregar els mundials del 2029 a Narvik i els del 2031 a Val Gardena. “Els italians estan igual de sorpresos que nosaltres; ens han dit que els donaven les sobres i llavors a nosaltres què?” asseveraven responsables de la candidatura en la demostració perfecte que la FIS, a Reykjavík, ha decidit apostar per la fòrmula dels diners per davant de la sostenibilitat o la modernitat.
El moviment de darrera hora de Narvik, que va presentar una partida econòmica extraordinària pel 2029 i que reunciava al 2031, ja augurava males notícies per una Andorra que va veure com per la votació sorpresa no va poder lluitar davant la tot poderosa Noruega i Itàlia.
Fins i tot el cap de Govern, Xavier Espot, va demanar explicacions ahir a alts càrrecs de la FIS per intentar entendre una decisió i, en especial, el resultat de la primera votació en la qual Andorra només va rebre el suport de Patrick Toussaint, el representant tricolor en el comité. La doble derrota andorrana dol molt perquè el missatge és molt clar en tres sentits: el primer, que la FIS aposta pels diners per davant la sostenibilitat; el segon, que a l’esquí mana la política; i el tercer, que Andorra no compta al món de l’esquí. “Ens hem de sentir ogullosos de la candidatura” ha asseverat Espot en una piulada.
Sense massa sentit queden les paraules de la ministra Mònica Bonell que animaven a la candidatura a intentar-ho en un 2031 que ja queda en paper mullat. Cal entendre que ni Val Gardena ni Andorra havien presentat cap document per optar a la candidatura del 2031, perquè en cap moment la FIS havia parlat de poder votar aquesta opció al llarg de la jornada d’avui i que, per tant, el missatge cap al Principat és molt contundent.
Fonts de l’organització asseguren ara que l’opció de poder presentar una nova candidatura és molt limitada si bé destaquen que de cara al 2033 encara queda massa com per poder decidir res en ferm. A més, hi ha la sensació “d’humiliació” davant el màxim organisme de la FIS el que fa molt difícil pensar que Andorra segueixi apostant per un esdeveniment d’aquestes magnituds i pugui fer una passa al costat quedant-se només amb Copes del Món.
