Adrià Regada: “Ser professional és el meu somni i treballo per aconseguir-ho”

Durana no és un nom que soni als grans titulars del ciclisme mundial. Però per a Adrià Regada, la petita localitat d’Àlaba quedarà gravada per sempre. Va ser allà on, fa pocs dies, va aconseguir la seva primera victòria en ruta com a ciclista sub-23, dins del calendari del Trofeu Euskaldun.

“És la primera en carretera per mi, i ha arribat abans del que esperava”, reconeix. El jove ciclista andorrà, de només 20 anys, ve del món del mountain bike, on va créixer competint amb amics i en circuits naturals. “Vaig fer el salt a la carretera l’any passat, i aquest any he apostat per centrar-m’hi del tot.”

“Jo no hi confiava del tot, però ells em van dir: guanyarem la cursa”

A Durana, Regada no va guanyar sol. El triomf va ser el resultat d’una estratègia d’equip impecable. “Sense els meus companys no hauria guanyat, ho puc assegurar. Quan més dubtava, ells em van fer creure que ho podia fer.”

La cursa, marcada per les escaramusses i la selecció natural del grup, es va resoldre amb un esprint en què Regada va rematar la feina col·lectiva amb autoritat. “Va ser molt especial veure quatre companys deixant-se la pell per mi. Allò et dona ales.”

Un canvi de disciplina

Fins fa no gaire, la vida esportiva d’Adrià es desenvolupava al bosc, entre arrels i pujades impossibles. “Vaig començar al mountain bike, on tot és més petit, més familiar. Però vaig veure que a la carretera hi ha més estructura, més oportunitats. Va ser una decisió difícil, però crec que encertada.”

L’últim any de juvenil va ser decisiu. “Em costava molt triar. El mountain bike em sortia natural, però la carretera començava a agradar-me i veia que podia créixer. Va ser un any d’anar provant, d’alternar-ho tot. I al final, la carretera em va acabar convencent.”

L’aposta va tenir recompensa ràpida. “Quan em van venir a buscar equips de carretera ja em semblava increïble. Però quan va arribar el Caja Rural-Alea, vaig entendre que allò podia ser seriós. No m’ho vaig pensar. Vaig dir: ‘això s’ha d’aprofitar’.”

“La bici no ho és tot, però ho dono tot”

La vida d’Adrià va canviar de cop. D’estudiant que vivia amb els pares i entrenava els vespres, a universitat, independència i disciplina. “Ara el dia comença a les vuit i no s’acaba fins les set o vuit del vespre. Vas a classe, surts, vas al gimnàs, agafes la bici… Has de tenir-ho tot planificat.”I malgrat la duresa, hi troba sentit. “Entrenar ens agrada. Si estic fent això, és perquè m’agrada de veritat. Però sí, hi ha dies que dius ‘avui no ve de gust’, i tot i així has de fer-ho.”

També reconeix que no ho hauria aconseguit sol: “He tingut molta sort amb la família i els amics. M’han entès sempre. Entenen que no puc sortir cada cap de setmana, que a vegades només puc parlar cinc minuts. Aquest suport emocional fa molt.”

La il·lusió de representar a Andorra

Ara, el pròxim repte és clar: els Jocs dels Petits Estats. Regada representarà Andorra tant a la contrarrelotge com a la ruta. “Des de petit que la federació ens ho planteja com un objectiu. I ara que ha arribat, vull fer-ho el millor possible.”Sap que el nivell serà alt. “Hi ha ciclistes del WorldTour i molts professionals. Jo encara no ho soc, però vull competir sense por. Vull que la gent vingui, que vegi que aquí també hi ha nivell.”

Sobre el possible rendiment del combinat nacional, es mostra optimista: “Crec que em va bé. I si com a equip som capaços de treballar junts, podem tenir alguna opció. Sé que és molt difícil, però no descarto res.”

Quan se li pregunta per l’impacte del projecte d’Andona al país, Adrià Regada no dubta a elogiar l’aposta per impulsar el ciclisme femení. “Del que he pogut compartir amb elles, la veritat és que estan fent un projecte superbonic”, explica amb admiració. “Crec que han de continuar endavant perquè el ciclisme és un esport molt bonic i que cada vegada hi hagi més participants i més dones només pot fer bé al nostre esport.”

Per a ell, veure créixer iniciatives com aquesta dona sentit a tot el que envolta el ciclisme de base. “A mi personalment m’agrada molt el que estan fent, i trobo que és un projecte que ha d’anar donant fruits. El més important és gaudir del camí, i crec que elles ho estan fent molt bé.”

El camí a l’elit

El somni de ser professional és present, però amb els peus a terra. “Jo confio. Confio que puc arribar-hi. Però també sé que molts es queden pel camí. No pots apostar-ho tot a la bici si no tens un pla B.”Amb una maduresa poc habitual a la seva edat, Regada té clar que el camí és més important que la meta. “Gaudir del procés és el que et manté viu. Cada etapa, cada cursa, cada entrenament… Tots són una petita victòria.”