Xavi Torres: “De l’ELA la gent no en sap res, del futbol tothom es pensa que en sap”

Mític periodista de TV3 que va seguir l’actualitat del FC Barcelona en la primera època daurada, la de Johan Cruyff, i que va acompanyar a molts aficionats al futbol durnat moltes nits amb el programa ‘Gol a Gol’, ara ha estat el director del documental sobre la vida de Juan Carlos Unzué, exentrenador del conjunt blaugrana i que actualment pateix ELA. ‘El Últim Equipo de Juancar’ –guanyador de la tercera edició del premi Álex Lliteras de periodisme esportiu– explica les dificultats que comporta aquesta malaltia, l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, i reclama una llei a l’estat espanyol per donar “dignitat a la vida d’aquestes persones”.

P.: Agraden els premis?

X.T.: Al final el que ens agrada és que aquesta cosa que estem fent tu i jo que és el periodisme ens permet parlar d’ELA i ens permet reclamar la justícia d’aconseguir una vegada per totes que aquestes persones puguin viure amb dignitat i que no hagin de viure pensant que hauran de morir per la via de l’eutanàsia. I al final l’objectiu principal era fer soroll.

P.: Com és explicar la història d’una persona de la qual saps el final?

X.T.: Quan parlem amb ell per primer cop plantejem els objectius de forma molt clara. Nosaltres com a periodistes som uns ignorants de l’ELA. Quan entres veus que aquesta és la malaltia més cruel que hi ha –i això no dit per mi ni pels malalts, dit pels metges–. I nosaltres hem de fer el servei a la ciutadania que no és altre que explicar què és l’ELA, no ensucrar-ho i ensenyar la veritat per conscienciar.

P.: S’ha aconseguit conscienciar?

X.T.: El que volem és aconseguir aquesta llei de l’ELA que ha de permetre que els malalts d’aquesta enfermetat surtin de la situació d’indefensió en la qual viuen.

P.: Se sap quan ha pogut recaptar el documental i tot el que ha girat entorn a ell?

X.T.: És difícil. Del partit són 4,5 milions d’euros, però pensa una cosa. El Juan Carlos ara ja sí que no fa res que no cobri. I fa tres o quatre actes a la setmana. Són diners que no són per ell perquè té tots els diners del món, sinó que són diners per a la gent que pateix aquesta malaltia.

P.: S’aconseguirà aquesta llei de l’ELA?

X.T.: Mira és una cosa molt bèstia. El Juan Carlos va començar amb una ministra que és la Carolina Darias i amb uns consellers de sanitat i drets socials que eren el Josep Maria Argimon i la Violant Cervera i tot sota el Govern de Pedro Sánchez. Però totes les lleis que no estan tancades quan finalitza una legislatura o cessa un govern tot va a zero. Per tant, després de quatre anys va a zero. S’aconseguirà? S’ha de pensar que sí, però no ho veiem aprop.

P.: Què és més difícil explicar la duresa de l’ELA o el joc i l’estil del Barça?

X.T.: És difícil perquè el documental permet entendre l’ELA. La malaltia no l’expliquem a partir del Juan Carlos perquè al final ell està en un estat però els moments finals són duríssims. És una malaltia molt variable i més o menys això s’entén. En canvi, el futbol té unes normes tant senzilles i tant practicat que tothom es creu catedràtic. Els que hem tingut una certa formació en sabem però al final tothom es pensa que en sap. De l’ELA no en sap molta gent i per això el públic es fia del documental, de futbol tothom es pensa que en sap.