Un mercat pendent del límit salarial

S’acosta el final de la primera volta i amb això també el mercat d’hivern. Un període que veient el transcurs del qual portem de temporada per a l’Andorra, sembla que algun canvi es pot posar damunt de la taula. L’equip, malgrat estar fora de la zona de descens, no està molt lluny i el seu rendiment possiblement no ha estat el més esperat. Una finestra en la qual Jaume Nogués, ja va deixar una porta oberta, però en la que va admetre que no cometrien bogeries i que seria difícil. Uns deures complicats en el que se suma un altre factor determinant: el límit salarial.

Tot i que pugui ser una oportunitat per al club, per poder fer possibles reestructuracions, l’FC Andorra ara mateix no té marge de maniobra, ja que no disposa de límit salarial. Un mal de cap que impedeix en aquests instants, poder-se moure’s. Precisament des del club es plantejava un escenari totalment diferent, en el que es creia que sí que hi havia límit, però les darreres correccions per part de La Liga, han estipulat que el conjunt tricolor es troba ara mateix a zero. Un aspecte pesant, en la qual la direcció esportiva ja treballa, per poder revertir aquesta situació.

Què pot fer l’Andorra per augmentar el límit?

El conjunt tricolor per poder comptar amb el famós ‘fairplay’, hauria d’activar certs ingressos que ara mateix es veuen complexes. De fet, LaLiga ofereix als clubs diferents opcions, sent la venda de jugadors la més comuna. Aquesta és una via pràcticament descartada, donada la complicació que tenen els equips a Segona Divisió per a pagar traspassos per jugadors. Tanmateix, una altra alternativa en l’equació seria la d’augmentar, el nombre de socis, nous contractes publicitaris, venda d’actius, en el que també s’antulla com a una possibilitat llunyana.

Per tant, per a poder escometre alguna entrada interessant, una de les opcions més assequibles per a l’entitat andorrana, seria la de treure’s alguna de les fitxes de l’actual plantilla. Un condicionant, però que des del club s’està meditant i que s’esperà fins que es finalitzi el darrer partit de l’any, davant el Racing de Santander. De totes maneres, la sensació des de la direcció esportiva, és que hi ha jugadors competents i capacitats per a aconseguir l’objectiu de la permanència i que només s’acudirà en cas d’oportunitat de ercat.

Deixar sortir abans d’entrar

Tot i la confiança per part de la directiva en els jugadors, el mercat pot donar possibilitats que podrien fer elevar el nivell. A més, afirmen que es compta amb una plantilla llarga i que només possibles sortides de jugadors, obriria un forat a incorporacions. Ja no és un secret a veus que l’equip ha demostrat tenir una falta de gol considerable. Enguany, porta dos gols menys a favor en aquestes alçades de lliga respecte a la temporada passada, però la situació classificatòria era totalment diferent.

L’objectiu prioritari és la del davanter centre, on Manu Nieto amb quatre dianes, és el màxim golejador, seguits de Julen Lobete i Aurelién Scheidler amb dos. Número molts baixos i que fan pensar en el que l’home gol que es necessitava a l’estiu encara està en procés de captura. Amb tot, no és gens fàcil, ja que els davanters són els més cotitzats en les finestres de transferències i és una opció en la qual fins i tot l’entrenador basc es referia fa uns mesos que “per tenir gol garantit falten milions”.

Altrament, a part del davanter centre, també es pentina el mercat a la recerca de jugadors amb arribada com ara extrems o interiors. Unes posicions que en les que certament hi ha competència, però en la que continua faltant alguna peça clau en l’engranatge que vol Sarabia.