Qui entén el VAR?

“Hi ha àrbitres que no xiulen al camp i que estan esperant a veure què els diuen des de la sala VAR”. Són paraules de l’exentrenador tricolor, Eder Sarabia, en contra del sistema de videoarbitratge. Una queixa que acostuma a sortir en aquells equips que ocupen posicions similars a les de l’FC Andorra, però que copsen una realitat: el VAR era un element que venia per ajudar a aplicar el reglament i ha fet de tot, menys acabar amb els dubtes.

És cert que la posició a la taula del club tricolor no respon només a les casuístiques amb les revisions. “Amb l’Andorrita és molt fàcil” insistia l’extècnic, en una sensació –la que els arbitratges no respecten els clubs del Principat– que també ha aparegut al llarg d’aquesta temporada al Pavelló de Govern. De fet, més injustícia és incomprensió el que omple el vestidor tricolor perquè totes les accions grises s’acaben xiulant a favor del rival.

En el primer tram de temporada, l’entrenador basc va ser molt contundent amb les accions que perjudicaven l’equip. “Semblem els ximples del poble. Com no posarem cap queixa formal ni farem molt de soroll, es permet tot amb l’Andorra”, afirmava Sarabia. Una llista en la qual cal posar la vermella d’Auréllien Scheidler davant l’Oviedo (per un suposat cop de colze) o la de Rubén Bover (davant el Saragossa per una acció fortuïta). Dues accions molt discutides per part del club i que destaquen, precisament, per ser accions de joc, on només va pesar de ple la interpretació de l’àrbitre del terreny de joc i en les quals el VAR no va entrar. Per contra, a Cornellà-el Prat (on el VAR es va menjar un penal de Petxa) els blanc-i-blaus s’haurien d’haver quedat amb 10 a la primera meitat després del cop de colze d’Omar, mentre que davant el Racing, on incomprensiblement el VAR no va anul·lar el gol de l’empat, Sangalli es va estalviar la segona groga per una acció molt més contundent que les entrades de Scheidler o Bover.

En aquesta mateixa línia d’accions cal incloure la de Carlos Clerc. En una acció a l’Estadi Nacional es va salvar de la vermella directa, després d’una falta sobre Karrikaburu, on hi va haver un cop de peu a la tíbia del davanter tricolor. Una acció escandalosa, en la qual ni tan sols va intervenir Ángel Munuera Montero des del VAR per demanar la revisió de l’acció assenyalada per Óliver De la Fuente Ramos.

Les línies

El consol de l’Andorra podria ser que en totes aquestes accions el reglament del VAR diu que ha d’haver-hi una imatge clara amb la qual es pugui revertir la decisió de l’àrbitre principal i, en conseqüència, preval la interpretació del directe. Ara bé, tampoc ha tingut “fortuna” l’Andorra amb totes aquelles accions en les quals només cal tirar una línia.

A l’Alcoraz, en un duel directe, Diego Alende va veure la vermella directa abans de la mitja hora de joc en acció molt discutida i recriminada per Sarabia en roda de premsa. El col·legiat va determinar que Alende era l’últim home i el VAR no el va corregir, perquè la imatge televisiva mostrava com Marsà estava per davant de la pilota i el davanter estava a 30 metres de la porteria.

Ara bé, el principal error amb les línies va ser el del passat cap de setmana al Nacional. Quan faltaven 25 minuts pel final, els del Principat manaven per la mínima quan una acció aïllada del Racing va acabar amb Lago Júnior fent una centrada molt enganxada a la línia de fons que va rematar Andrés Martín al fons de la xarxa. ‘Archivo VAR’, un reconegut compte que analitza les actuacions arbitrals de cada jornada de Primera i Segona Divisió, va concloure que la pilota havia sortit totalment fora del terreny de joc en el moment de la centrada i que, tot i que en aquest cas existeix una càmera de línia de gol, aquesta no estava ben alineada amb la porteria.

Així. En aquesta mateixa línia, l’Andorra va tornar a ser el perjudicat d’un sistema que, en ple Segle XXI, tot i voler estrictament cenyir-se al reglament no disposa de les càmeres necessàries per poder comprovar si la pilota era dins o fora del camp.