Nahuel Carabaña: “Per fi compleixo el somni de la meva vida”

Enmig de les muntanyes d’Andorra, Nahuel Carabaña es prepara per fer realitat un dels somnis més grans de la seva vida: participar en els Jocs Olímpics de París. L’atleta andorrà es troba a les portes de la seva primera participació en el major esdeveniment esportiu del món. L’espera ha estat llarga i les hores d’entrenament, interminables, però el moment ha arribat.

“No estic nerviós com a tal, suposo que quan ja estigui allà sí. Ara sí que és veritat que ja sé que demà viatjo, no són nervis, són ganes ja d’anar,” ha explicat Carabaña amb entusiasme. El camí fins als Jocs ha estat intens. “Hem fet una concentració a bord des d’Envalira. Hem estat a un apartament i hem aprofitat això, l’altura, que estàvem a 2.000 metres d’altura. Han sigut dues setmanes de càrrega, han sigut dures, però a la vegada estic molt content de com he entrenat,” ha comentat, satisfet amb la seva condició física.

Quan va saber que estava classificat per París, Carabaña va sentir un gran alleugeriment i alegria. “Una vegada que ho vaig saber vaig dir, a part que va ser com treure’s un pes de sobre, i sobretot una alegria en el sentit que per fi he aconseguit el somni que havia estat desitjant des de tota la vida que vaig començar a fer atletisme,” apunta amb un somriure.

“L’objectiu és passar a la final i després gaudir”

Les medalles són a vegades una fita molt difícil d’aconseguir i més en l’atletisme, un dels esports més exigents de la competició. L’atleta tricolor, però, posa el punt de mira cap a la final. “L’objectiu és aquest. Jo crec que puc estar lluitant per passar a la final i això és el que faré. És a dir, el principal és la final i ja si arribes a la final ja és gaudir,” assegura confiat.

Pel que fa a altres atletes a continuar durant els Jocs, Carabaña destaca que “els forts són els típics, els keniates i els etíops, i sobretot, el que jo crec que guanyarà segurament serà el Bakali, que és el marroquí, indiscutible doble campió del món, campió olímpic a Tòquio.”

Per a Carabaña, la participació en els Jocs no és només una competició, sinó una oportunitat per representar Andorra amb orgull. “Representar el país d’aquesta manera i, sobretot, deixar-ho allà el més a dalt possible sempre és un orgull. Sobretot això, vull veure què ens diran dels abanderats, perquè tinc entès també que serà paritat, serà entre la Mònica i jo no hi haurà algú que ho porti solament, sinó que serem els dos,” explica.

Una vida a la Villa Olímpica

Sobre els aspectes logístics dels Jocs, com els llits de cartó de la Vila Olímpica, l’andorrà s’ho pren amb filosofia: “He vist vídeos, però m’han dit que el tema dels llits de cartó és pel que són els ajudants i els voluntaris, que es veu que pels atletes tenim llits normals. Això és el que m’han dit, clar jo potser arribo allà i tinc el llit de cartó, però bé, ja és el que ens trobarem.”

Amb els preparatius gairebé acabats, Carabaña se centra a mantenir la seva rutina d’entrenament fins a la competició: “Hauré d’entrenar com si estigués entrenant aquí, farem inclús una setmaneta més així, encara li fotrem canya, una mica.” Els missatges de suport de la seva família i amics són un pilar fonamental per a ell. “Tothom m’està allà darrere, tothom em diu que estarà allà veient la carrera, que estaran donant suport des de lluny,” diu agraït.

L’opinió dels experimentats

Carabaña també parla sobre Mònica Doria en el que destaca que “ella té l’objectiu del diploma olímpic, i tant de bo que ho pugui aconseguir. Crec que sí, ho farà. Ella ja té uns Jocs a sobre i sap el que és competir a aquest nivell,” comenta. També ha tingut un moment per expressar el seu suport per Pol Moya. “El Pol no ha tingut sort aquest any amb les lesions, però estic segur que si no s’hagués lesionat, estaria amb mi als Jocs, 100%,” assevera amb rotunditat.

Amb els Jocs Olímpics de París a l’horitzó, Nahuel Carabaña està preparat per viure una de les experiències més importants de la seva carrera, portant amb ell l’orgull d’Andorra i el suport de tots aquells que creuen en ell.