Montse Garcia: “Jo veig la medalla de la Mònica a París”

Montse Garcia, esportista olímpica de piragüisme en aigües braves, ha compartit la seva trajectòria esportiva i la seva vida personal en una entrevista a Andorra Esportiu TV. Garcia, que va competir als Jocs Olímpics de Pequín 2008 representant Andorra, després de classificar-se al Mundial Sènior del Brasil, ha destacat la seva experiència com una de les més importants de la seva vida. Actualment, compagina la seva passió pel piragüisme amb la seva feina de mestra i la cura dels seus dos fills, als quals també intenta inculcar l’amor per aquest esport.

L’exolímpica s’ha mostrat molt optimista respecte a les possibilitats de Mònica Doria de guanyar una medalla als Jocs Olímpics de París 2024. “Jo veig la medalla”, ha afirmat amb convicció, destacant la professionalitat i el control emocional de la palista. “La Mònica és una noia molt professional, entrena moltíssim i sap controlar molt bé els seus nervis. Això és clau per aconseguir èxits en competicions de tan alt nivell”, ha ressaltat. Garcia també ha assenyalat que Doria ja ha aconseguit fites importants, com medalles en Copes del Món, i que està “en una posició ideal per aconseguir resultats històrics per a Andorra”.

A més, l’andorrana ha destacat la importància de donar suport a la Mònica en aquest moment crucial de la seva carrera. “És important que el país es bolqui amb ella, sempre respectant el seu espai per entrenar i competir amb tranquil·litat”, ha assegurat Garcia, afegint que “el que ha fet tota la temporada i aquests anys és increïble, i ja mereix un gran reconeixement, però és rellevant que rebi el suport necessari”.

De les activitats d’estiu a Pequín 2008

L’andorrana ha recordat els seus inicis en el piragüisme, motivada per unes activitats d’estiu a l’escola i com va superar la por inicial de baixar pel canal gràcies a l’ànim del seu entrenador. “Els meus pares em van apuntar a unes activitats d’estiu i em va agradar molt. Tenia por de baixar pel canal, però un entrenador em va dir que si ho feia, podria anar a un intercanvi amb Ausburg. Això em va motivar molt i vaig decidir superar la por”, ha explicat.

Aquesta superació la va portar a competir a escala internacional, arribant a participar a la Copa del Món de la Seu i als Jocs Olímpics de Pequín amb 18 anys. Garcia ha descrit l’ambient als Jocs com espectacular, tot i la pressió i la concentració necessàries per competir al màxim nivell. “Hi ha molt bon ambient a les grades i a la Vila Olímpica. Quan estàs competint, estàs molt concentrat i no parles amb ningú perquè qualsevol comentari et pot afectar. Però després, quan has acabat la competició, l’ambient és increïble, és una experiència única que sempre recordaré”, ha explicat.

Millores en el suport institucional

La piragüista també ha parlat sobre els canvis en el suport institucional al llarg dels anys. Ha recordat que els seus pares van haver de finançar les seves primeres competicions internacionals, una situació que ha millorat per a les noves generacions d’esportistes. “Abans, per anar al Mundial de Brasil, els meus pares ho van haver de pagar tot. Ara hi ha més opcions i ajudes. Això és important perquè si vols que l’esport creixi, necessites suport”, ha subratllat.

Finalment, Garcia ha defensat la necessitat de criteris adaptats a la realitat andorrana per a la concessió de places olímpiques, ressaltant la importància de guanyar-se el dret a competir a aquest nivell. “Crec que hi ha d’haver uns criteris mínims segons el nivell de cada esport. No es tracta de regalar places, sinó de guanyar-les amb mèrit”, ha afirmat l’exolímpica sobre les places d’universalitat que no ha fet servi el COA.