L’aposta de Toni Martí per l’esport d’elit i de país

És habitual que al món de l’esport es parli de gestes vibrants dins de la pista. No fa tant el Morabanc Andorra va aixecar 21 punts de diferència en poc més de sis minuts en un duel a l’ACB. Ho va fer gràcies als encerts de molts aquella tarda, però, segurament també, perquè ara no fa tants anys hi va haver un cap de Govern que no es va creure allò de política i esport no s’han de barrejar.

Més enllà de la seva figura política i el seu paper fonamental per l’obertura econòmica del Principat, Toni Martí també va ser peça fonamental perquè l’esport andorrà fes el salt a l’elit. De fet, els dos mandats de l’excap de Govern van tenir impactes directes en el món de l’esport: en el primer, el suport institucional perquè el Bàsquet Club Andorra fes el pas a l’ACB; en el segon, la nova llei de l’esport, la qual va permetre a l’FC Andorra esdevenir societat anònima esportiva, i les finals de la Copa del Món d’esquí.

“Era un gran apassionat del món de l’esport”, recorda qui fou ministra de Cultura i Esports en el segon mandat de Martí, Olga Gelabert. “No li vaig preguntar mai perquè en el primer mandat no va tenir ministeri d’Esports, però suposo que va veure que volia estar més al corrent del món esportiu” afegeix l’exministra que recorda que “va ser una aposta personal perquè ell creia molt en l’esport com una manera perquè la gent se sentís implicada”. De fet, segurament les decisions de Martí responien a un bé major: la cohesió social del país. “Era un estrateg, sempre vivia amb els càlculs al cap; quan parlava sempre deixava anar missatges subliminars” apunta l’actual titular de la cartera, Mònica Bonell, que destaca que “era un home d’Estat per sobre de tot, que vivia per Andorra i que es preocupava per qualsevol situació que visqués el país”. “En Toni era un gran aficionat a l’esport en general; des del vessant purament polític era una persona que entenia que l’esport era un vehicle de cohesió social; ell era un convençut de cantar l’himne abans de tots els partits del bàsquet o en qualsevol partit de la selecció” explica el que va ser ministre portaveu Jordi Cinca, ara vinculat a la Federació Andorrana d’Atletisme.

“Quan la famosa del ‘campo atrás’ va anar a parlar amb el president de l’ACB per dir que havia estat una vergonya”

Gorka Aixàs sobre la reacció de toni martí a l’escàndol de la copa del rei de bàsquet

Així, l’exlíder de l’executiu va veure en els terrenys de joc una oportunitat perquè el país s’unís al voltant d’una passió “positiva”, asseguren fonts properes al mandatari a qui descriuen com un home “hàbil” i que era “més de convèncer que no pas d’imposar”. Per això, Martí va fer del suport institucional al Morabanc Andorra, un cavall de batalla. “En això no hi va haver debat i ell ho va defensar de forma més ferma que alguns membres del seu Govern” destaquen fonts d’aquell primer executiu. “Recordo moltes discussions en el grup parlamentari, però ell era el primer a defensar que l’esport donava una unió que el Govern havia de recolzar” assevera Bonell que deixa clar que “era un dels valedors perquè el Morabanc pugés a l’ACB”. Així, quan el BCA va aconseguir el 2014 l’ascens esportiu és Toni Martí qui fa una aposta institucional perquè Andorra tingués un club a una competició professional d’elit. “En el moment en el qual el club puja a l’ACB queda per resoldre tota la qüestió econòmica” explica qui fou cap de comunicació del Morabanc Andorra, Gabriel Fernández, que afegeix que “en aquell moment havies de reunir uns 5 milions d’euros per satisfer el que demanava l’ACB”.

“A l’estiu sempre em deia que no havia de ser nostàlgic i jo li recordava que hi havia contractes pel mig” explica Gorka Aixàs, actual president del Morabanc Andorra. “Ell tenia una visió que tenien pocs, sempre veia més enllà; el Morabanc actual no s’entendria sense ell”, remarca el dirigent que detalla que la relació amb l’excap de Govern era molt estreta. “L’aposta del privat hi era, però arriba fins on arriba, i és veritat que per al públic la justificació ha de ser diferent” destaca Aixàs per explicar per què Martí va fer de la qüestió social un element cabdal per poder fer viable el suport econòmic per part de l’Estat cap el club.

“No calia que et digués les coses, amb una mirada ja ho podies intuir, però també sabies que hi havia una fidelitat, d’alguna manera et venia a dir que tu fessis la teva part que jo compliré, i quan ell apostava sabies que era per sempre”, assevera l’actual màxim responsable del club tricolor que destaca que més enllà de la figura de cap de Govern, Martí també era un soci “al que no li agradava perdre mai; quan la famosa del ‘campo atrás’ ell va anar a parlar amb el president de l’ACB per dir que havia estat una vergonya”. Així mateix, Aixàs explica que quan el Morabanc va assolir l’ascens, el mateix Martí va demanar una reunió amb el president de la competició per deixar palès el suport del Govern amb el projecte tricolor. “Em va fer muntar una reunió per parlar amb el Francesc Roca, per dir que esperava que no tinguéssim cap problema” exposa Aixàs.

I així va ser. Per primer cop, l’Estat aportava –per la via d’Andorra Turisme– un ajut econòmic que arribava als tres milions d’euros perquè el ja llavors Morabanc Andorra pogués participar en la màxima categoria del bàsquet espanyol. “A la competició van quedar sorpresos perquè ja hi havia hagut moltes renúncies per part d’altres clubs” recorda Fernández. Ara bé, l’aposta personal de Martí va permetre tancar el pressupost del club, però també, rehabilitar el pavelló de Govern perquè aquest complís tots els requisits per disputar la competició. Millores que van suposar al voltant del milió d’euros i que, més que per l’import, van fer patir a l’executiu pels ajustats timings. “Recordo que ell s’ho va prendre de forma molt personal i recordo que va ser un estiu complicat” asseveren fonts de l’executiu de Martí.

“Era una persona que entenia que l’esport era un vehicle per a la cohesió social”

Jordi cinca, exministre portaveu de l’època toni martí

“Va ser una aposta molt important perquè a Andorra seguíem més les competicions de fora que d’aquí, estàvem mancants de referents i crec que és una aposta que va anar bé” remarca Iago Andreu, un dels membres del gabinet dels executius de Martí. De fet, Andreu destaca que la vinculació del mandatari no va ser només amb el Morabanc Andorra, sinó també amb el futbol perquè “s’ha de destacar que amb ell se soluciona la qüestió del Camp del Consell i es construeix l’Estadi Nacional amb el suport de la FIFA”.

Obertura del país i de l’esport

La importància de l’obra de Toni Martí per a l’esport andorrà no es va limitar només al seu paper decisiu per l’ascens del Morabanc. L’excap de Govern també va ser clau en la modernització de l’esport, tal com va fer en altres sectors del Principat. “Crec que la llei de l’esport anava encaminada en aquest sentit, seguint l’obertura econòmica que es va fer i en la modernització d’un sector que havia de seguir la resta del país” apunta Andreu.

Gelabert recorda que “la llei tractava qüestions que no eren tan palpables més enllà del fet de permetre que l’FC Andorra esdevingués una societat anònima, però que van ser claus per a l’evolució de l’esport”. Tanmateix, aquell text és el que va permetre que el conjunt tricolor esdevingués una societat anònima esportiva per tal que es pogués efectuar la compra per part del grup Kosmos i Klayton i l’actual projecte tirés endavant. “La llei permetia regular un sector que estava creixent molt al país. Era una llei que necessitava modernitzar-se” explica Justo Ruiz, conseller general de DA de l’època encarregat de defensar el text davant la cambra i que anys més tard acabaria sent Secretari d’Estat d’Esports.

A més, en el segon mandat Toni Martí també va culminar l’aposta que havia fet pel món de l’esquí amb les finals de la Copa del Món del 2019. “El 2014 amb la reunió que es va fer amb el president de la FIS crec que ell era conscient que estava fent una aposta a quatre anys vista; ell era molt bo rematant les negociacions” detalla Andreu.

“El recordo com una persona molt diligent que sempre intentava ajudar; des d’aquella reunió sempre hem tingut molt bona relació amb la FIS i gràcies a aquesta ens donen el 2016 la Copa del Món i les finals del 2019” explica Carles Visa, gerent de la FAE.

“L’aposta del Toni buscava anar cap a la professionalització i demanar més exigència a les federacions perquè tinguéssim més esportistes de nivell; ell va veure en l’esport una porta al món” conclou Andreu.