Irineu Esteve: “Lluitaré fins al final per arribar a les Olimpíades”

Irineu Esteve es troba en un punt clau de la seva trajectòria. En una conversa íntima i sincera a Andorra Esportiu TV, el fondista andorrà explica com afronta aquesta temporada, possiblement una de les últimes. El seu somni olímpic i el desig de demostrar que pot assolir grans resultats li donen força encara per continuar. “Si la salut m’ho permet, vull arribar a les Olimpíades”, confessa el tricolor, que no vol abandonar fins que el seu cos ho decideixi.

El camí, però, no ha estat fàcil. Les lesions han estat una companya constant, especialment una de l’esquena que gairebé el va apartar de l’esquí de competició. Esteve va optar per un tractament conservador, evitant la cirurgia gràcies a infiltracions i a un treball exhaustiu de reforç muscular. “L’esquena m’ha donat més problemes del que m’esperava, però estic content amb l’evolució”, comenta, tot reconeixent que cada nova molèstia és un recordatori dels límits físics que comencen a imposar-se. “Quan hi ha un dolor o un senyal estrany, em fa pensar. Però el respecte és necessari, encara que no m’ha de limitar.”

Aprenent dels millors des de Noruega

La decisió de sumar-se a l’equip d’entrenament noruec ha estat crucial en aquesta fase de la seva carrera. “A Noruega tenen un mètode molt clar i segueixen el mateix camí fins que funciona”, explica, valorant l’oportunitat de treballar amb els millors especialistes del món. Aquesta experiència l’ha ajudat a aprendre la importància de mantenir una rigorosa disciplina d’entrenament, on cada detall compta, des de la intensitat fins als suggeriments constants amb els tècnics. “M’han ensenyat a entrenar amb precisió, a seguir les zones d’entrenament. Aquí, cada sessió és planificada per aprofitar al màxim el potencial de cadascú”, diu, agraint el suport d’un equip que l’ha ajudat a mantenir-se en la competició.

“La soledat fora de casa fa que sigui més dur”

Irineu esteve, esquiador de fons andorrà

No obstant això, Esteve no amaga el desgast personal que comporta competir en un esport tan exigent i, sobretot, allunyat del suport quotidià. En contraposició als seus rivals dels països nòrdics, que poden preparar-se sense haver de sortir de casa, ell ha de viatjar i adaptar-se a llargues estades fora d’Andorra. Aquest aïllament no només afecta el seu rendiment físic, sinó també la seva salut mental, un cost addicional en la seva vida d’esportista d’elit. “És un esport massa sacrificat si no tens el suport i l’estructura d’altres països”, admet, i remarca que aquesta situació “genera una pressió afegida”, especialment en aquells moments en què les lesions i la soledat fan acte de presència.

Aquest any, el fondista se centra en el Tour de Ski, un repte que afronta amb la màxima motivació, encara que sap que guanyar és gairebé una utopia. “Guanyar un Tour de Ski seria el meu gran somni, però és gairebé impossible”, reconeix amb humilitat, conscient de les seves limitacions en les proves d’esprint. Així i tot, no es desanima i insisteix que “lluitaré fins al final, perquè cada resultat és una victòria quan has de vèncer tantes dificultats.” El seu principal objectiu, però, és arribar a les pròximes Olimpíades i tancar la seva trajectòria en la competició de màxim nivell.

L’esquí de fons, un futur incert i sense relleu?

Amb la mirada posada en el futur de l’esquí de fons a Andorra, Irineu Esteve expressa la seva preocupació per la manca de noves generacions. Actualment, Gina del Rio representa una de les grans promeses del país. “La Gina té molt potencial, és implicada i amb ganes de fer les coses bé”, comenta amb admiració. Tot i això, Irineu sap que cal una renovació més àmplia i afirma voler implicar-se per ajudar a fer créixer la base: “M’agradaria ajudar, com van fer amb mi”. Segons el fondista, si els joves no veuen un projecte sòlid, l’interès per l’esport es dilueix ràpidament, i es corre el risc de perdre relleu en el futur.

Esteve lamenta que la il·lusió pel fons s’estigui perdent entre els més joves, recordant que “fa uns anys hi havia més interès, més ganes, però ara sembla que ens hem estancat”. Considera que és essencial revifar aquest entusiasme amb iniciatives que inspirin els nous talents i consolidin una base d’esportistes compromesos.

Entre les propostes que defensa, destaca la creació d’un circuit FIS a La Rabassa, que permetria competir i entrenar en condicions òptimes sense sortir d’Andorra. “Només caldria fer algunes modificacions al circuit; seria un projecte ambiciós però necessari”, explica Irineu, convençut que aquest circuit no només oferiria una millor preparació als esportistes locals, sinó que també atrauria competicions internacionals, donant major visibilitat al fons andorrà.