Hores finals del mercat i l’Andorra segueix en la recerca de l’home gol

Estem a tan sols 48 hores del tancament del mercat i la direcció esportiva tricolor està treballant àrduament amb l’objectiu de complir les exigències de l’equip i fitxar una o dues peces més. L’inici de la temporada està sent bo, però el club està atent i busca alternatives per a millorar la plantilla. Jaume Nogués en moltes ocasions ha repetit quins són els principals objectius quant a fitxatges: un davanter centre que pugui donar descans a Manu Nieto, malgrat el seu gran inici, i un interior o extrem que pugui potenciar encara més la zona ofensiva.

El que sí que és clar, és que estem en el límit per a poder incorporar a algú. Si és cert, que en aquest mercat l’Andorra s’ha reforçat bé, però venim de moltes setmanes on el fitxatge del punta, era la gran prioritat del club. Nogués es mostrava confiat en moltes de les seves compareixences, però en les últimes setmanes no s’ha concretat el tema i ha passat de calent a fred. “La situació ha canviat i, actualment no s’està en aquest punt” va asseverar fa uns dies el director general tricolor.

Per ara, es desconeix qui poden ser els perfils que encaixin amb les pretensions de Sarabia, i no hi ha moltes opcions disponibles que ens facin decantar la balança per un nom. El que sí que la sensació que va deixar el partit d’Amorebieta, és que l’equip necessita aquest ‘9’, que doni una altra dinàmica al joc de l’equip en l’àmbit ofensiu. En partits com a Lezama, on generes, però no hi ha efectivitat, els de Sarabia comptant amb més opcions, ben segur que podrien haver-hi solucionat el problema.

Un possible extrem en l’equació?

Així també, es rastreja un extrem; tot i això, el joc exterior tricolor està ben cobert amb Àlex Calvo i Julen Lobete, que estan jugant pràcticament la totalitat dels minuts. Lobete ha estat un encert, és el més destacat fins ara, aportant molta versatilitat i atreviment en les situacions d’atac.

Per la seva part Iker Benito, és el fix en la rotació i encara queda per estrenar-se Pablo Moreno, que també ha d’actuar d’extrem. Per tant, ens deixa en incògnita quina serà la ruta final d’aquest mercat per part del conjunt tricolor i ens esperen unes darreres hores frenètiques.

Un Andorra ben reforçat

A principi del mes de juliol, l’FC Andorra es trobava en una etapa de reestructuració després de la sortida de jugadors molt importants. El club es veia amb uns deures clars, realitzar una gran inversió a construir un equip competitiu i emular o millorar els assoliments de la passada temporada. Els primers a arribar van ser el lateral dret Migue Leal, del Villareal B cobrint la baixa sensible d’Altimira i els extrems Iker Benito d’Osasuna i Julen Lobete del Celta de Vigo.

Aquests tres jugadors marcaven ja l’estil de jugador que volia la direcció esportiva per la nova plantilla. L’Andorra buscava opcions joves, però alhora perfils contrastats. Més tard, el club tricolor reforçava la seva parcel·la defensiva amb l’arribada en porteria de Dani Martin i en defensa, el colombià Anderson Arroyo. Així i tot, Nogués continuava emplenant el puzle amb els retorns del lateral Petxarroman que arribava lliure de l’Atlehtic Club, Nieto i el defensa Diego González, cedits a l’Eldense la temporada anterior.

Però això no era suficient i el club es feia amb la cirereta del pastís amb el fitxatge de Sergi Samper, per reforçar la posició de pivot. I quan començaven els rumors d’una sortida de Mika Mármol, arribaven al Principat, una de les promeses del futbol espanyol, Álex Calvo i l’interior Álvaro Martin.

Un cop encarrilada la sortida del central egarenc capa a Gran Canària, el conjunt tricolor obtenia un substitut de garanties, amb el jove defensa, José Marsà. I l’últim a arribar ha estat Oier Olazábal, després de la sortida de Lizoain cap a l’FC Cartagena, el porter basc serà el tercer porter, un fet que era d’esperar i que reforça de competència a la porteria amb un jugador veterà.