Felipe Dos Anjos: “Ja estic al nivell per jugar”

El somriure i Felipe Dos Anjos van de la mà com la neu i Andorra. El pivot tricolor va entrar a la sala de premsa del Pavelló de Govern disposat a parlar i a tocar tots els pals de la seva vida. També els més privats com què fa en el seu dia a dia o per posar-se “al mercat” perquè està solter.

“Després d’arribar de la selecció vaig notar que em va faltar un puntet” reconeix Dos Anjos en un dels pocs moments de la conversa de poc més de mitja hora en la qual esborra el somriure. El recupera ràpid perquè assegura que un parell de setmanes després d’haver estat en contacte amb els nous jugadors “ja estic al nivell per jugar i competir; ara ja conec la lliga i tinc la sensació que puc jugar, que tinc jugades que passen per mi” relata el brasiler que defensa que “és veritat que hi havia nous jugadors però de l’any passat som 7 i en Natxo segueix així que no ha canviat gaire la cosa”.

De fet, al tècnic tricolor li agraeix bona part de la seva estada al Principat perquè “ell va ser el primer que em va trucar i em va dir que em volia des de feia temps, tot i que el fitxatge es va tancar al temps de descompte”. Tot i així, Dos Anjos apunta que “quan jo vaig veure que no tindria cap oferta de l’ACB després de trencar el contracte amb Estudiantes, la meva primera opció era Andorra i així li vaig dir al meu agent i a la meva mare”.

Un jugador familiar que s’ha adaptat de ple a Andorra –on ara viu sol, acompanyat dels jugadors i on sempre aprofita les estones lliures per passejar per racons del país, prendre cafè o cuinar– i que remarca que ara per ara no s’imagina en un altre lloc. Diumenge, però, tornarà a una de les seves priemres cases, el Wizink Center de Madrid. “Sóc ‘merengue’ fins a la mort” assevera el jugador de bàsquet que apunta que no té una gran afició pel futbol tot i ser nascut al Brasil. “Jo arribo a Madrid després de fer una prova al Baskonia, tenia 13 o 14 anys; jugo la mini Copa que van ser els meus ‘try outs’ i després em truquen que em volien que em quedés fins a final de temporada” recorda Dos Anjos que no va poder jugar aquella final perquè tenia el vol de tornada cap al seu país d’origen. “Visc sol des de llavors i la veritat és que els priemrs mesos van ser durs però crec que patia més la meva familia que jo” recorda el tricolor que rexoneix que li faria molta il·lusió poder estar en els propers jocs olímpics amb la seva selecció.

De cara al partit de diumenge reconeix que “és especial perquè allò és com casa meva, el Madrid em va acollir i sense ells no estaria on sóc ara” defensa el jugador de bàsquet que, quan era un nen, va començar amb la natació. “Estic content aquí, la confiança del Natxo és molt bona i no diria que no jugaré a un altre equip perquè no se sap però m’encanta viure a Andorra” conclou Felipe.