Els fitxatges que no han convençut a l’FC Andorra

La situació actual de l’FC Andorra deixa sobre la taula dues coses clares: la primera és que no tots els fitxatges han sortit com el director esportiu, Jaume Nogués, esperava; la segona, que l’entitat tricolor està quasi obligada a sortir a buscar solucions al mercat d’hivern si vol reveritr la situació.

Cal recordar que l’Andorra afrontava un estiu marcat per les baixes. En total, es van dur a terme quinze incorporacions, moltes obligades per les sortides de jugadors que, el curs passat, van demostrar un nivell tan alt que, com en el cas de Mármol, han acabat a primera divisió. Unes necessitat que l’Andorra va buscar en talent jove i descarat que no han acabat de quallar quan se’ls ha posat sobre el terreny de joc –encara menys quan aquest és lluny del Nacional–. Així, L’adaptació de les noves peces, el complex estil de joc de l’equip, sumat a una mala dinàmica de resultats, fa que l’equip no acabi d’agafar una bona línia en l’àmbit esportiu.

Tan és així que hi ha un consens al club que no totes les incorporacions estan rendint com s’esperava, mentre que el tècnic, Eder Sarabia, ho ha deixat palès amb les sevs alineacions a la competició domèstica. Així, a més d’Iván Gil, jugador més utilitzat per Sarabia amb 1.057 minuts, Lobete és el segon jugador que més minuts suma aquesta temporada (1.014). Diego González el segueix amb 874 minuts, mentre que Diego Pampín –amb 829 minuts– i Dani Martín –amb 810 minuts–, tanquen les primeres posicions de la llista. D’aquests, Lobete, González i Martín aterraven enguany al Principat i s’han fet amb un lloc a l’onze des d’un inici, com és el cas del davanter i del central, o després d’agafar una mica de ritme –en relació al porter tricolor–.

Lobete amb dos gols i una assistència és possiblement el millor fitxatge fins al moment, sent també el que més ocasions de gol ha generat (3,6 expected goals) juntament amb el central Diego González, procedent de l’Eldense, titular indiscutible a l’eix de la defensa.

En aquesta llista també es pot incloure Íker Benito i Sergi Samper que, si bé no sempre han estat a un gran nivell, sí que han demostrat la seva qualitat. El migcampista li ha guanyat la partida a un Jandro Orellana que abans de la seva lesió ja estava sent suplent, doncs l’ex del Vissel Kobe s’ha trobat molt més còmode amb la posició de pivot sent capaç de donar un punt més de verticalitat a l’equip i sabent-se posicionar millor entre línes. Pel que fa a l’extrem arribat procedent de l’Osasuna, suma ja 9 titularitat i un gol al seu compte personal.

Amb deures per fer

No es pot negar que hi ha jugadors que han demostrat ser especials com Álex Calvo, el fitxatge més car de la història del club. El jove talent ha tingut grans moments en partits concrets però no ha tingut la continuïtat necessària per ser considerat indiscutible a l’equip. Tampoc Sarabia ha volgut forçar massa la corda amb Calvo que suma ja un gol i dues assistències en els 668 minuts que ha disputat (6 titularitats). De fet, Calvo és el jugador que més capacitat d’assistir té –empatat amb Iván Gil– amb una estadística d’expectes assists de 2.

També tenen deutes pendents Álvaro Martín i Scheidler que, si bé en les darreres jornades estan guanyant protagonisme encara han d’acabar d’adaptar-se al joc de l’equip. El primer ha hagut de lluitar per robar-li la titularitat a Bover o esperar als dies que Sarabia buscaba un revulsiu a la posició d’interior per poder sumar minuts. Tan és així que només usma 3 titularitats i 455 minuts disputats. Tanmateix, suma ja una diana i una assistència i és el quart jugador amb una mitjana millor de gols per minut.

Pel que fa a Scheidler és veritat que va arribar com un jugador de poca qualitat amb la pilota als peus i pensat com una alternativa, més que no pas com una opció real. Tanmateix, la seva tasca alhora de condicionar als centrals i descarregar pilotes l'ha fet passat per davant de Manu Nieto. Així i tot, el francés no ha estat encertat de cara a porteria, fins al punt que va fallar un penal el dia d'Elx, una ocasió molt clara als primers minuts a Ferror i un parell de rematades clares en la darrera jornada davant l'Eldenc.

Un cas amb asterisc és el de Migue Leal que si bé va començar com a titular Petxarromán ha anat guanyant-li la partida. Segurament més per la qüestió física que per la qüestió tècnica, al lateral li està costant assegurar-se un lloc a l'onze i trobar la regularitat necessària per brillar.

Molt lluny del que s'esperava

Pel que fa a la resta d'incorporacions, hi ha dos noms, per sobre de la resta, que van arribar sent importantíssims per a l'equip, però que el seu rendiment ha fet que Sarabia cada cop comptès menys amb ells. Arroyo i Manu Nieto són, segurament, de qui més s'esperava i de qui menys s'està veient.

El colombià va jugar les primeres jornades, mostrant un bon nivell i una seguretat defensiva que va sorprende. Ara bé, les dificultats per interioritzar el sistema de Sarabia i la falta de capacitat per sortir amb la pilota controlada van fer que el central perdès el rumb i fent-lo sortir dels onzes. Si bé ha disputat cinc partits com a titular dels 8 que ha disputat, suma només 391 minuts a la lliga i no juga des del dia de l'Alcorcón on va disputar només 2 minuts del partit. La seva darrera titularitat va ser la jornada 8 davant l'Albacete.

Manu Nieto és també un cas a banda. Un jugador que, ara com ara, continua sent el màxim golejador i assistent de l'equip i que, tot i que Sarabia va defensar que és un gran davanter, ha anat perdent importància després de començar molt en forma. Només ha marcat en el duel davant el Cartagena (3) i no és titular des del partit al camp de l'Albacete. De fet, només ha completat els 90 minuts en tres ocasions a la lliga. Ara, però, baix de confiança, queda molt lluny de la seva millor versió i ha vist com l'arribada de Scheidler també l'ha perjudicat.

A la part atacant també van arribar Pablo Moreno i Shabani, fins ara més testimonials que no una altra cosa, el primer, va arribar lesionat i després d'uns partits sense jugar va començar a agafar bones sensacions i aportar a l'equip desequilibri i qualitat, això, però, va durar poc més de sis partits, ja que davant el Granada va tornar a lesionar-se, tornant a desaparèixer. L'extrem albanès, per la seva banda, només ha pogut disputar quatre partits, fruit de la competència als extrems, però també pel fet que no s'acaba d'adaptar a l'estil de joc tan posicional de l'FC Andorra. Tant és així, que a penes ha jugat dos partits de lliga on tampoc ha tingut massa influència en el joc. També testimonial ha estat Oier Olazábal que encara no ha debutat a la Lliga –només ha jugat el partit de Copa Catalunya– i segueix complint amb les funcions de tercer porter.

Per últim, queda el cas de Marsà, que també va ser titular de la jornada 3 a la 5 però no va acabar de convèncer a un Sarabia que l'ha anat utilitzant en moments puntuals , si bé va quedar assenyalat el dia de l'Albacete quan va ser substituit al descans per donar entrada a Martí Vilà.