Tot i que fa temps que hi ha treball físic per part de les esquiadores, aquests dies l’equip nacional femení de la FAE ha tornat a la neu per testar el nou material que tindrà la pròxima temporada.

L’equip, amb Carla Mijares, Jordina Caminal i Clàudia Garcia, ha viatjat a Àustria per agafar el nou material i, després, realitzar tres dies de proves en neu a Hintertux. Íria Medina s’ha quedat a casa per continuar amb el seu treball específic.

Després d’aquestes sessions, l’equip entrenarà a Andorra el físic i tindrà dies de descans abans del viatge a Argentina i Xile, que s’iniciarà el 22 d’agost, per tal de fer l’estada llarga de pretemporada abans que comenci l’hivern a Europa.

Naturland i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) han signat aquest dimecres un conveni de col·laboració que permetrà que un grup d’esquiadors de fons catalans puguin disposar de les instal·lacions de la cota 2.000 de Naturland per fer entrenaments en alçada.

“Les condicions que podem oferir amb el projecte d’innivació que es va començar ara farà un parell d’anys i les millores de pistes seran molt positives perquè aquest grup de joves pugui entrenar-se aquí”, ha manifestat el president de Sasectur, Cerni Cairat que s’ha mostrat molt content per l’acord “que ens permetrà continuar promocionant la nostra parròquia i Naturland”.

Per la seva banda, David Samper, president de l’FCEH, ha mostrat la seva satisfacció per l’entesa assolida perquè ara fa un parell d’anys es van marcar com a objectiu la tecnificació de l’esquí de fons. “La feina que ha fet en els darrers anys col·locant esportistes al màxim nivell és un mirall per a nosaltres”, Samper feia referència a Irineu Esteve, Carola Vila i Gina del Río que van començar al Nòrdic Esquí Club La Rabassa Naturland (NEC) i han assolit resultats impressionats en competicions internacionals.

En la trobada s’ha parlat també que Naturland pugui acollir proves de Copa d’Europa d’esquí de fons.

Joan Verdú no es vol posar límits. Així ho ha deixat clar aquesta tarda en una conferència al Centre de Congressos d’Andorra la Vella on ha dut a terme una conferència en la qual ha deixat clar que “l’any vinent vull guanyar una cursa de la Copa del Món”.

De fet, Verdú ha deixat clar que “podria competir demà perfectament” confirmant així que la lesió que el va obligar a passar pel quiròfan ja ha quedat enrere. “Les lesions m’han fet aprende moltíssim, com a esportista i com a persona; abraço qualsevol obstacle que m’hagi trobat pel camí” ha destacat el tricolor al llarg de la xerrada davant multitud de joves.

“A les sis del matí, quan no tingui ganes d’aixecar-me pensaré en el que acabo de dir per aixecar-me i exigir-me encara més” ha remarcat l’esquiador.

Després de conèixer la decisió del Consell de la FIS de no renovar Patrick Toussaint com a càrrec de l’organització, el mateix Toussaint, vicepresident de la FAE, ha estat contundent amb l’ocorregut les darreres hores. “Suposo que és la continuació del que va passar ahir amb els Mundials del 29” assegurava l’andorrà.

En aquesta línia, ha estat contundent a l’hora de parlar sobre quins factors han pogut estar decisius, “hi ha tres països alpins que no volen repartir res amb ningú més i la guerra que hi ha dins de la FIS entre el president i aquests països ha fet que nosaltres siguem una mica la víctima de tot això, dos dies seguits“.

Coneixedors que la FIS és un organisme molt conservador i amb unes idees molt clares, Patrick Toussaint té la sensació que hi ha por d’obrir-se a noves destinacions i països pel que fa a l’organització de grans esdeveniments, “s’ha entrat amb unes idees de renovar algunes coses de dins de la FIS i costa molt, i s’ha demostrat aquests dies, amb la candidatura, no? Perquè no es volen obrir a nous destins, a nous països, i que candidatures com la d’Andorra, que era molt potent, per ells no ho és, i tornarem sempre al que és Val Gardena, Saalbach… aquests països.

Per finalitzar, el vicepresident de la FAE ha estat molt clar parlant de les conseqüències i els motius de quedar fora tant dels mundials del 2029 com el seu càrrec de la FIS, “és molt difícil sortir de tot això, tenen molta força i si no t’alinees del tot amb ells, en un moment o altre t’ho fan pagar i ens ho han fet pagar amb conseqüències molt lletges“.

Carles Visa, gerent de la FAE, ha manifestat que ara és el moment de reflexionar al voltant de la situació creada: “La veritat és que el balanç no és positiu, perquè no ens porten ni els Mundials del 29 ni els del 31, i la sortida del Patrick, a més, ens afectarà. Per tant, ara que hem d’obrir un període de reflexió“.

Enviat especial, Reykjavík – La derrota d’Andorra a Reykjavík va ser massa contundent com per rebre una simple explicació tècnica. La candidatura tricolor només va rebre un vot en la primera votació, la que escollia la seu del 2029, i que va acabar amb Narvik com a vencedora amb 11 vots. Així, la proposta norüega va rebre 11 vots, 8 en va rebre Val Gardena i només el vot de Patrick Toussaint va ser per a Soldeu.

La pregunta és senzilla: on van anar a parar els sis vots restants que la candidatura assegurava que tenia sota el braç? La resposta és extremadament complexa. Per entendre-ho cal endinsar-se en el joc d’escac que viu actualment la FIS amb un president, Johan Eliasch, que lluny de controlar el consell manté una guerra oberta amb algun membre del mateix –especialment amb el representant suís–. Així, fonts de la candidatura van explicar ahir que Eliasch es va decantar a favor d’Andorra en un moviment que va situar la candidatura tricolor en el bàndol del president posant en contra als seus enemics. A partir d’aquí el salt al buit d’Eliasch va ser de dimensions siderals.

De cara al 2029 les sensacions que hi havia després de la votació eren que Andorra, probablement, no hauria passat a una segona ronda per molt poc a la qual s’hauria col·lat Narvik –opció de l’oposició a la presidència– i Val Gardena. Per intentar ajudar a la candidatura tricolor, el president va posar sobre la taula la proposta d’escollir no només la seu del 2029 sinó també la del 2031, a la qual Narvik ja havia deixat clar que no s’hi presentaria. La jugada era perfecte: Val Gardena 2029, Andorra 2031.

Ara bé, l’oposició va veure venir les intencions d’Eliasch i d’aquí la forta polarització en la primera votació: 11 Narvik, 8 Val Gardena, 1 Andorra. El triomf dels noruecs s’emportava per terra tota l’estratègia del president que ja havia perdut tot control i que va portar a Andorra a un cara a cara, i per sorpresa, contra una estació molt més històrica. Llavors sí la proposta del Principat va trobar els sis vots que portava sota el braç, però de nou l’oposició va fer un bloc comú per deixar “la preferida del president” sense res.

Així, Andorra va ser ahir botxí d’una lluita que va molt més enllà de qualsevol possible anàlisi tècnic o de qualsevol intervenció que es pogués realitzar al llarg dels 20 minuts de presentació. I una situació que, a més, posa de retruc que el Principat ho tindrà molt difícil en futurs anys per poder competir davant els grans poders fàctics d’una organització plenament ancorada en el passat, almenys mentre es mantingui una presidència tant tova com la que hi ha i no deixi pas a una que aposta per la renovació de la federació.

Segona lectura

D’altra banda, una segona lectura podria passar pel fet que Andorra no ha estat capaç d’entendre prou bé aquest joc polític que es juga a la FIS. Els 40 milions d’euros que Narvik va posar sobre la taula a última hora van poder ser cabdals per iniciar el moviment opositor, mentre que Andorra vinculava molt més la seva proposta a espectes com la sostenibilitat o la modernitat.

Conceptes que haurien de pesar molt més, però que, malauradament, en aquesta mena de decisions pensen molt menys que els bitllets. Així, ahir a Reykjavík es va parlar de tot, menys d’esport, com acostuma a passar quan hi han grans federacions pel mig.