El camí de Cornellà

És evident que, tot i que l’Andorra hagi millorat substancialment la seva imatge respecte a la derrota davant de l’Eibar, les coses no acaben de sortir pel que fa als resultats. L’equip de Ferran Costa va sortir de l’Stage Front Stadium amb la sensació d’haver estat molt millor que el seu rival, especialment en la primera meitat.

El rol dels laterals, incrustats al mig del camp per donar facilitats en sortida de pilota des de camp propi, un Karrikaburu baixant a rebre i un Lobete picant a l’espai acció rere acció, van ser alguns dels encerts tàctics d’un Costa, que a poc a poc comença a veure en l’equip la identitat que espera dels tricolors.

És cert, però, que a l’altra cara de la moneda, a la segona meitat es va veure un FC Andorra on les cames pesaven i les accions individuals eren menys exitoses, segurament fruit d’aquest esgotament. Tot i això, l’equip va mantenir una idea, una il·lusió i una convicció de què podia treure un resultat positiu. Possiblement, més amb el cor que amb el cap l’equip va saber patir per acabar traient un punt d’un estadi, on pocs eren els qui confiaven a treure res de positiu.

Encara que l’FC Andorra continuï estant en zona de descens, queda clar que la línia que ha de seguir l’equip, per sortir-se’n és la versió que es va veure a Cornellà, on el mateix Ferran Costa, va acabar per reconèixer que, “ho tirarem endavant, insistint i fent partits com el d’avui”.