Andorra podria aprofitar un acord amb la UE per acollir grans esdeveniment esportius

“Hem estat un dany col·lateral”. Són paraules del cap de Govern, Xavier Espot, pocs dies després de la patacada que Andorra es va en dur a la ciutat de Reikjavík. Una ciutat que l’esquí andorrà recordarà amb tristesa en el futur perquè allà va ser on es van perdre els mundials del 2029, però també els del 2031. Dos cops en una sola nit i tot perquè Andorra havia vist com en l’esfera internacional no tenia als seus alïats habituals per poder contrarrestar forces.

“Ara les negociacions són estrictament bilaterals, els països europeus no estan organitzats de cap altra manera que no sigui la Unió Europea; ara hi ha la comunitat política europea que és un espai informal en el qual sí que hi som” detalla el secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea. “En el context ONU pesem perquè som un vot però en el context europeu, paradoxalment pesem molt poc perquè no estem presents en els organs de decisió” apunta Riba. De fet, la diplomàcia –sigui l’andorrana o la de qualsevol país– és un pràctica que en moltes ocasions és difusa i que ho impregna tot, i si bé Riba deixa clar que no es pot fer una relació directe entre Acord d’Associacio i mundials d’esquí, sí que reconeix que guanyar espais de negociació i elements de força pot ajudar a que, de retruc, d’altres projectes estratègics del país tirin endavant. Dit d’altra manera: tira per aquí que després allò altra ja ho arreglarem.

Fonts del departament d’exteriors reconeixen que l’esport és un gran espai per poder posar sobre la taula aquesta mena de contrapesos. En primer lloc, perquè acostuma a ser un entorn molt més distès. En segon, perquè és un element universal. Així, detallen les mateixes fonts que la diplomàcia andorrana ha treballat aspectes que van molt més enllà de l’esport en espais com els Jocs dels Petits Estats o, fins i tot, en la pròpia visita del cap de Govern a Reikjavík.

“Ara Andorra està en el cercle més llunyà, fer una passa endavant i entrar al cercle de països com Norüega [que també té un acord amb la UE] pot ajudar a fer entendre als països de la UE que projectes com els dels mundials són cabdals” apunta Riba.

La FIS, un món a part

En aquest sentit, però, el mateix secretari d’Estat recorda que independentment del que passi als passadissos de Brusel·les i de la força que es pugui fer pel fet de tenir més pes, després cal tenir en compte la realitat de cada organisme. Així, si bé Andorra podrà en un futur –en cas de tenir un acord– ser més reconeguda internacionalment i tenir més cartes sota el braç, no es podrà oblidar que la FIS seguirà tenint la seva política interna.

“Amb l’Acord d’Associació segurament la decisió de la FIS no haguès canviat; sí que hi ha, però, un capítol de cooperació que ens haguès presentat el projecte, però no sé quines garanties ens haguès donat en el si de la FIS” apunta Riba que afageix que “per deixar de ser un dany col·lateral és una qüestió de posicionament hem d’apropar-nos a la UE, no som partner econòmic de ningú ni tenim pes; Andorra es mereix més l’estatus de Liechestein o Norüega que no pas del Marroc o Turquía”. “No és el mateix presentar un projecte sent <<Andorra, estat associat a la UE>> que no pas <<Andorra>>”, conclou Riba que recorda que “si ho baixem al nostre nivell el que passa en l’àmbit internacional ja passa aquí: jquan un operador privat vol una cosa i té contactes doncs els fa servir ara nosaltres no tenim ni taula ni cadira per parlar i amb l’acord tenim la meitat de la taula per negociar”.

En aquest sentit, diversos organismes de l’esport andorrà han explicat a Andorra Esportiu que també van posar a disposició del projecte dels mundials del 2029 espais i contrapartides per intentar assegurar els vots que eren necessaris i que, en més d’una ocasió, la falta de força internacional d’Andorra aquestes oportunitats van quedar en un no res.